L’APUNT

L’Espanya del toisó i la tempesta

Malgrat tot, no ens hem escapat de les metàfores marineres. A Catalunya hi ha mar de fons, tempesta i potser naufragi. L’estat espanyol, amb el govern del PP, la justícia i la premsa, s’ha conjurat per no importunar l’aniversari d’un rei antic i donar llustre a una cerimònia hereditària celebrada amb una primera filera de polítics, militars i clergues. Espanya fa temps que ha decidit que assumirà el cost d’aturar el procés català i que l’erosió del sistema democràtic espanyol no serà un obstacle. Amb aquesta Espanya política homogènia, unitarista i incapaç d’abraçar la diversitat, la majoria parlamentària independentista pot triar entre fer un pols desigual contra l’Estat o actuar estratègicament i acostar-se a la realpolitik, en paraules d’un pota negra republicà. Roger Torrent va demostrar aquest dimarts la disposició d’ERC a obrir una nova etapa, que en la pràctica obre un compte enrere per pactar una investidura factible amb el president Puigdemont. Una investidura que signifiqui un govern estable i la recuperació de les institucions. L’enfrontament públic d’aquest dimarts entre ERC i JxCat és un mal símptoma. Un país seriós vol polítics seriosos, capaços de negociar, d’arribar a acords i que no demanin immolacions estètiques. La qualitat democràtica de l’Estat ha quedat en evidència. No cal esperar res. Ara cal triar, a Catalunya, entre actuar amb pragmatisme, fermesa i perseverança o optar per la paràlisi institucional, la humiliació constant i una mobilització incerta.

Més continguts de