27/01/2018

L’Estat va a l’una

3 min
L’Estat va a l’una

DirectoraPle extraordinari en dissabte i sis hores de debat dins del Constitucional amb els magistrats contra les cordes. Però “l’Estat pagarà el cost de treure’s de sobre Puigdemont”, havia dit Alfredo Pérez Rubalcaba, un dels polítics més astuts i inquietants de l’aparell profund de l’Estat. Les seves paraules passaran a la història i ajudaran a explicar els esdeveniments dels últims anys. Exactament, ajudaran a entendre com l’Estat, en el sentit més ampli, s’ha conjurat per mantenir l’statu quo a qualsevol preu; com s’han posat en joc els fonaments de la democràcia i l’estat de dret en nom de la unitat d’Espanya. La frase és un monument al cinisme polític que ens ha portat a la situació actual, i demostra el poder de l’Estat que l’independentisme no ha mesurat prou bé. Atenció a Rubalcaba, que va insinuar també una comunió d’interessos quan va afirmar que “els independentistes volen que el govern espanyol els tregui Puigdemont de sobre”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Després d’anys menyspreant els efectes a Catalunya del que el president Montilla va anomenar “desafecció”, amb el Madrid cortesà dedicat a la xafarderia i posteriorment a salvar la Corona del sainet de Joan Carles I; després d’anys de la classe política espanyola autocentrada en la destrucció mútua i la utilització de Podem contra l’adversari; després d’anys de corrupció impune, ara “l’Estat pagarà el cost de treure’s de sobre Puigdemont”. És a dir, a qualsevol preu s’intentarà evitar que el candidat a la presidència de la Generalitat que compta amb la majoria de vots de la cambra aconsegueixi ser investit. Si cal degradar l’edifici institucional serà per una raó superior: la unitat d’Espanya. Si cal deixar encara més en evidència la conjura política, judicial i mediàtica de l’Estat, es fa.

“El govern té el dret i el deure d’impedir que Puigdemont sigui president encara que hagi de pagar un alt preu polític”, s’escriu des de les cendres d’El País, que afegeix, sobre la decisió del Consell d’Estat, que “sorprèn la seva indiferència en el context polític excepcional en què es produeix”. És a dir, per davant dels arguments jurídics -i periodístics, s’entén- tancament de files patriòtic del nacionalisme espanyol amb tot el que decideixi el govern del PP. Per què? L’actuació de l’executiu, contradient el mateix president Rajoy d’un dia per l’altre, no és aliena a la Corona. Per estalviar a Felip VI haver de sancionar la investidura de Puigdemont, s’evita preventivament. Rubalcaba es referia a l’actuació “excel·lent” del rei en la crisi catalana: quan “va explicar als espanyols que hi havia un Estat i unes regles i els va dir que s’havia de complir la llei, va fer el que havia de fer i el que alguns crèiem”.

La premsa recollia dissabte publireportages rosa sobre l’aniversari del monarca. Les imatges del vessant privat del cap de l’Estat culminaven una setmana de reforç de la seva imatge representant Espanya a Davos, en lloc del president del govern. Allà va dir que a Catalunya “s’han intentat minar les regles bàsiques del sistema democràtic espanyol” i va defensar la sacrosanta “Constitució com el pilar de la coexistència democràtica”.

SÍ, PERÒ PRESENCIAL

La determinació del PP d’anar al TC per impedir la investidura de Puigdemont, que va ser desafiat a presentar-se a les eleccions per membres del mateix govern espanyol, s’ha saldat amb una decisió magmàtica que li dona una sortida només aparentment. La investidura és possible si Puigdemont hi és present. La qüestió, ara, és si el presidenciable aconsegueix que el Tribunal Suprem l’autoritzi a assistir-hi i li garanteixi, prèviament, que no anirà a presó si trepitja territori català, i això ho hauria de dictaminar un jutge que manté quatre presos polítics engarjolats.

El gall ja és al galliner diuen les xarxes, que s’omplen de bromes i desitjos sobre el retorn del president confiant en l’astúcia que es va demostrar amb les urnes, però el desplegament policial i de control fa pràcticament impossible que se’n surti i el mateix advocat de Puigdemont li recomana que no torni si no té garanties de no anar a la presó.

Mentrestant, quatre presos polítics continuen en presó preventiva per les seves idees. Joaquim Forn, com cada dissabte, va tenir l’oportunitat de veure alguns amics durant quaranta minuts. Estava serè i fort. Va explicar que al mòdul 7, el “ de los modales ”, on els interns mantenen les formes tot i les seves greus penes i antecedents, els dissabtes fan una assemblea per autogestionar-se i evitar la intervenció dels funcionaris. Un dels temes a tractar: “que es deixi de donar cops a les portes de les cel·les cada cop que marca el Barça”. La vida continua. L’Estat va a l’una.

stats