L’Estat posa en el punt de mira les editorials de llibres de text catalanes
El govern espanyol ha anunciat que obrirà una investigació sobre els continguts dels llibres de text de 5è i 6è de primària de les principals editorials catalanes. L’anunci està motivat per un informe elaborat per un col·lectiu de mestres pròxim a l’entitat Societat Civil Catalana. I què hi diu aquest informe del suposat sindicat Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (AMES), del qual s’han fet un ampli ressò mitjans espanyols com El Mundo? Doncs que aquests llibres de text adoctrinen els nens perquè no puguin desenvolupar una “identitat espanyola”. I com ho fan? Doncs, per exemple -seria el cas d’un dels llibres analitzats- parlant de l’organització política de Catalunya no fent servir mai el concepte províncies, com es fa a Espanya, sinó el de comarques. “Concretament -afirma l’informe-, es diu que està constituïda per 41 comarques que comprenen 946 municipis. Es nega, doncs, la realitat i s’enganya els alumnes”. ¿S’enganya els alumnes perquè s’ensenyen les comarques i els municipis?
Els autors també critiquen que en un dels llibres s’afirmi que els ibers van ser tribus “independents” fins a l’ocupació romana perquè “sembla que es vol introduir la idea que Catalunya ja existia en temps dels ibers”. I així un munt de disbarats propis d’una visió paranoica de la realitat. Per no parlar de comentaris en què pretenen imposar les tesis històriques del nacionalisme espanyol més ranci, com ara quan es qualifiquen els dirigents catalans del segles XVII i XVIII de “traïdors”.
El més greu, però, no és que es faci un informe així, ni tan sols que mitjans suposadament seriosos se’n facin ressò, sinó que el ministeri d’Educació demani un informe detallat, a petició de Ciutadans, a l’Alta Inspecció de l’Estat, per veure si es vulnera la normativa vigent.
Només amb aquest gest el govern del PP està faltant al respecte a la comunitat educativa catalana en el seu conjunt, que inclou l’administració però també les editorials, els mestres i els pares dels alumnes. Però sobretot es torna a estendre la idea que a Catalunya s’adoctrina els nens de forma malèfica perquè siguin independentistes. És un punt de vista que estalvia haver-se de plantejar els motius de fons del procés sobiranista i també l’esforç de pensar sobre la complexitat de la diferència.
