04/12/2011

El poder

2 min

L'Urdangarin i la seva dona pugen a l'ascensor. Per baixar. Serà un trajecte relativament llarg. Allà a Amèrica ja se sap, hi ha edificis altíssims. La cabina té les parets vellutades i al fil musical una veu femenina canta jazz. La veritat és que feia dies que no estaven junts en un ambient tan plàcid. Se n'adonen però no s'ho diuen, només creuen una mirada, s'aixequen les celles l'un a l'altre i tornen a fixar els ulls en la pantalleta que marca els pisos que van deixant enrere. La pau de l'instant és tan gran que els seus pensaments volen simultanis cap als temps feliços. Ella pensa en Barcelona, quan treballava a La Caixa i somreia amable a la gent que la reconeixia mentre feia unes tapes amb els amics, aquells temps en què tothom deia que era tan propera. Ell també pensa en Barcelona, quan lluitava amb el Barça d'handbol per tots els títols i la màxima recompensa era una abraçada amb els companys després d'un bon partit.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Potser és ella, però, la que gaudeix d'aquests segons de pau amb més intensitat. I és que d'aquí no res, la pregunta que no es pot treure del cap tornarà. Fa setmanes que se la fa, i que li fa a ell, però no ha obtingut cap resposta que tingui sentit. I això que la pregunta sembla senzilla: "Què més volies?" Què més volia, aquest home? Quan ho tens tot sembla que va contra la lògica voler més.

Les famílies reials haurien d'estar obligades a llegir Shakespeare, així la Cristina hauria après que els homes, per sort o per desgràcia, no actuen segons el sentit comú, altres pulsions els governen i entre elles n'hi ha una de què no en tenen mai prou.

Però potser aquestes reflexions tampoc la consolarien, perquè ara que l'ascensor ja arriba al carrer, només pensa que tant de bo no hi arribés mai, al carrer, i no haguessin de tornar a treure el cap allà a fora, on les coses han canviat tant i tanta gent està esperant-los, i no pas per saludar-los amb la mà i remenar la bandereta, no, ara el que remenen és un gargall espès al fons de la gola per deixar-lo anar així que passin per davant.

stats