16/12/2017

L’abús de poder del 155 i el dret a l’autonomia

2 min

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autogovern de Catalunya i posar tots els departaments de la Generalitat sota les ordres dels respectius ministeris de Madrid ha obert una autèntica capsa de Pandora. Si el mateix cessament del Govern és de per si legalment dubtós i antidemocràtic, revertir polítiques que no han sigut declarades delictives per cap tribunal atempta directament contra el dret a l’autonomia que consagra la Constitució. És el que va fer ahir el govern espanyol quan va decidir anul·lar un dels punts clau del desenvolupament de la Hisenda catalana, la centralització de pagaments del sector públic, amb l’argument que amagava “objectius inconfessables”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si el govern espanyol té alguna sospita sobre la legalitat de qualsevol actuació de la Generalitat el que ha de fer és acudir al TC (com va fer ahir amb la llei de comerç catalana) o als tribunals ordinaris, però ¿amb quin dret pren decisions sobre una administració per a la qual no té cap legitimitat democràtica? És el mateix que passa amb el Diplocat. És legítim no estar d’acord amb les funcions d’aquest organisme, però si se’l vol liquidar el que ha de fer el PP és guanyar les eleccions a Catalunya.

Al principi, tant el PP, com el PSC i Ciutadans, van vendre l’aplicació del 155 com una intervenció puntual a l’espera de les eleccions, però cada dia que passa es veu que no és així. ¿Com es pot afirmar que el trasllat de les peces del Museu de Lleida a Sixena no té res a veure amb el 155 quan el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha fet retirar el recurs de la Generalitat contra la mesura? O sigui, ha deixat jurídicament indefensa Catalunya davant un conflicte que l’enfronta a una altra comunitat autònoma. Un cas de llibre de discriminació.

Cada vegada és més evident que l’aplicació del 155 té una clara voluntat punitiva: la de castigar el conjunt dels catalans (votin el que votin), i pedagògica, per demostrar a tothom quina és l’única font de poder veritable a Espanya. Esperem que algun dia els tribunals dictaminin que tot el que s’està fent sota el paraigua del 155 és inconstitucional. Mentrestant, tots els partits de tradició catalanista haurien de fer front comú per oposar-s’hi i denunciar amb vehemència tots aquests abusos de poder. I tots inclou el PSC.

stats