26/05/2018

L’agenda

2 min

La corrupció i el sobiranisme han escombrat Rajoy i el PP. Espanya no té govern, entès com un president i un equip amb autoritat per afrontar problemes i amb capacitat per marcar l’agenda. I si quedava algun dubte sobre la magnitud de la crisi política i moral, amb la sentència de Gürtel s’ha esvaït. Governa un partit contaminat de dalt a baix.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La festa de les vanitats, afavorida per la privatització de les empreses públiques i la desregulació general de l’economia, va culminar en els anys de l’aznarisme, quan el PP va imposar la seva hegemonia ideològica i es va propagar la fantasia de nou-rics que tot era possible. El casament de la filla d’Aznar amb Alejandro Agag, per on van desfilar molts dels rostres que han compost el gran carrusel judicial de les trames del PP, va ser una icona d’aquells anys triomfals. Ni Aznar va treure lliçons de la corrupció del PSOE que va amargar el destí de Felipe González, ni Rajoy va afrontar el sistema de trames que envoltava el partit. Davant de cada cas s’eludien responsabilitats, s’apel- lava a la independència judicial, es deia que eren fets aïllats i s’aguantava el xàfec fins a la propera. Ara els casos tornen en forma de sentències judicials condemnatòries. Si s’hi suma que l’electorat de la dreta té un vot de recanvi -Cs-, el PP no té sortida. I les maniobres de distracció -la culpa és de Sánchez per presentar la moció- ja no colen.

Alhora, Rajoy ha viscut sota la pressió del sobiranisme català. S’ha regit per dos criteris falsos: que l’independentisme decauria abans de ser un problema i que era un debat que el reforçava en els seus espais electorals. El conflicte va arribar a situació crítica i Rajoy es va veure abocat a les mesures d’excepció. El conflicte està estancat i Cs li està robant el vot patriòtic amb què comptava per salvar-se ell i per contenir els efectes destructius de la corrupció en nom de la raó patriòtica.

I, tanmateix, amb Espanya en plena crisi política i un partit desmoralitzat, un Rajoy zombi insisteix a presentar-se com a garant d’estabilitat. No sap que és un mort vivent. I que l’agenda la marquen els jutges, que és el senyal més evident d’un fracàs polític.

stats