Indústria electrònica i drets laborals a la Xina

Les condicions d’explotació es reprodueixen arreu. Queda molt camí per recórrer

Encara que ja no estiguem en temporada de Mobile World Congress, cal seguir reflexionant sobre la part menys exhibida en la cita anual de la gran indústria tecnològica del mòbil. Al febrer, a Barcelona, hi va haver altres esdeveniments que volien, precisament, visibilitzar i fer una anàlisi crítica del model de producció, distribució i consum d’aquesta tecnologia, com el Mobile Social Congress o el Sobtec, que va posar el focus sobre les alternatives des de la sobirania tecnològica i la mobilització contra la precarització laboral en aquest sector a casa nostra.

La Xina és el principal país productor d’aquesta tecnologia, i la criminalització de la protesta, així com la vulneració del dret a la lliure associació o a la lliure sindicació, és la norma. La Federació de Sindicats de la Xina és l’únic sindicat legal i està subordinat al Partit Comunista. En cas de conflicte laboral, les persones treballadores es veuen forçades a valer-se dels seus propis mitjans d’autoorganització.

Un informe recent d’Electronics Watch i de l’Economic Rights Institute estudia la relació entre les condicions de treball i els suïcidis en fàbriques de la indústria electrònica a la Xina. Tot i que no es pot inferir que la problemàtica dels suïcidis sigui més seriosa en aquest país que en altres països productors, algunes de les característiques del sector de l’electrònica xinès podrien fer-ne augmentar el risc, com ara: les llargues jornades que inclouen treball nocturn, línies de producció que limiten el control de les persones treballadores del ritme de producció, la restricció de la lliure sindicació i l’augment de la flexibilitat en el treball, entre d'altres.

El suïcidi i, sobretot, l’amenaça de suïcidi han esdevingut una forma de protesta per a les persones treballadores a la Xina. D’aquesta manera, i col·lectivament, intenten pressionar les empreses perquè respectin els seus drets en conflictes en què se’ls reté el salari o s’ha acomiadat personal, per exemple. L’any 2015 van representar el 48% dels casos de suïcidis o amenaces de suïcidi reportats.

Aquest mes de gener, un gran nombre de persones defensores dels drets laborals de diferents organitzacions han estat detingudes. La Confederació de Sindicats de Hong Kong i la Globalization Monitor han exigit al govern xinès l’alliberament sense càrrecs de totes les persones treballadores i activistes criminalitzades i detingudes arbitràriament en l’exercici del seu dret a la lliure associació, acabar amb la repressió, no intervenir en l’activitat dels sindicats independents i garantir el respecte als principis fonamentals de l’Organització Internacional del Treball sobre lliure associació.

La Xina és un cas paradigmàtic pel que fa a vulneracions de drets laborals de la indústria electrònica. Però l’arquitectura de la impunitat empresarial d’aquesta cadena de subministrament global fa que condicions d’explotació es reprodueixin arreu. Queda molt camí per recórrer. Amb tot, al costat bo de la balança hi ha fets com la defensa de drets laborals des del territori, però també la implicació –esperem cada vegada més gran– de les administracions dels països del Nord global, fixant clàusules socials de contractació responsable que exigeixin un respecte pels drets humans en tota de la cadena de subministrament de la indústria tecnològica. Són passos en la bona direcció que esperonen a pensar que es pot avançar.