Laia Sanz

Avui tinc Mundial júnior (amb els homes) a Lleó. Els dies de carrera em llevo sempre molt d'hora. Tot i que surto a quarts d'onze, m'agrada ser al pàdoc dues hores abans. Em llevo a les set, em rento les dents, i el primer que faig és posar-me les malles i anar a córrer deu minutets. També faig uns quants exercicis per escalfar, sobretot per evitar lesions i airejar-me una mica. Després, em trobo amb el motxiller, l'Àlex, i amb el meu pare per esmorzar plegats. Sigui on sigui, mai falta pa amb tomàquet, pernil dolç, un suc de taronja i un te. Com que tinc la sort de portar molt bé els nervis, no se'm tanca l'estómac com a molta gent i puc fer un bon esmorzar, ja que després faré més de cinc hores de competició. Quan arribo saludo tots els de l'equip, que ja són al camió de Montesa. L'Àlex i el meu pare es dediquen a preparar les motos i jo em preparo el tàper amb la fruita, les barretes Santiveri i l'aigua amb les sals. Faig un cafè per acabar de despertar-me i quan més o menys falta una hora per sortir anem a escalfar amb la moto. Torno un quart d'hora abans de sortir per posar-me el dorsal i anar cap al podi de sortida. La carrera dura cinc hores i mitja, quan acabem sempre mengem alguna coseta ràpida, desem les coses i intentem sortir aviat, ja que hem vingut amb furgoneta i estem a 900 km de casa. A més, normalment sempre em toca conduir força estona. Parem a sopar alguna cosa a mig camí i arribem a casa tardíssim. Així acostumen a ser els meus dies de trial!