Lamentació de la castanyera (1905)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Les oficines de la Lliga Regionalista i dels districtes no paren de servir direccions als ciutadans que venen, segurament, a engruixir l’exèrcit que lluita per la causa de Catalunya i per la moralitat de l’administració. [...] El catalanisme torna, amb més nombrós estol i amb més esperances que mai, a les glorioses jornades de 1901. La nostra força és la de la gota d’aigua: seguida, constant, certa, segura. [...] El senyor Lerroux ha dit: “Barcelona ha d’ésser meva”; molts republicans li han respost que Barcelona ha d’ésser de la República: nosaltres hem de provar que Barcelona és nostra, dels barcelonins, de tots els catalans, que anem tirant palades de carbó al foc que li dona força per a portar a tot Catalunya, cap, casal i guia de la pàtria, a la redempció i al progrés: al concert dels pobles moderns. Els que sentin el noble afany de llibertat col·lectiva i de respecte individual; els que estimeu a Catalunya pel seu passat gloriós, el seu present de promeses i el seu avenir somniat; els que desitgeu la cultura de la terra, la pau del treball, l’amor dels germans i els progressos materials; els que sentiu l’orgull de catalans, voteu la nostra candidatura: és un pas més cap endavant; és una fita més avançada de l’engrandiment de la santa causa catalana. Barcelona ha d’ésser dels barcelonins: no dels forasters: Barcelona ha d’ésser nostra, i ho serà. A lluitar tots per Barcelona i per Catalunya!.