L’art modern

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQui cerqués en les tendències de l’art modern una direcció característica i única, es dedicaria a una investigació inútil. El renaixement i l’estil barroc, tenien un caràcter definit, un estil que ha distingit totes les obres del seu temps; però si ens esmercéssim a descobrir en nostres dies una tal estilització, constataríem més aviat una absència completa de direcció de l’art. En realitat l’artista modern cerca més que altra cosa, una forma d’expressió que correspon al caràcter intel·lectual de la seva època i que sigui la quintaessencia, esforçant-se en trobar la forma harmònica d’aquesta tendència. Però l’estil dels nostres temps encara no ha estat descobert. Personalment, no sóc partidari del que en diuen escoles o tendències. No són útils més que per als que no poden dir ni ensenyar res i que per ocultar la seva incapacitat artística, s’amaguen darrera les teories i els programes que es diuen a si mateixos d’art, per a il·lusionar el públic. En el meu concepte, no existeix escola, tractant-se d’art, perquè una obra d’art és o serà sempre una obra d’art, ja sigui procedent de l’època romana, hel·lènica o encara que sigui de Montparnasse. Que es pretengui classificar les meves obres, en una i altra escola em fa indignar, perquè jo no sóc ni impressionista ni expressionista. No vull ésser més que un artista. Quan treballo no somnio amb pintar avui en l’estil neoimpressionista o demà amb caràcters futuristes o bé rendir culte demà passat al cubisme. Pertanyo a l’art modern, és a dir que sóc lliure i independent i que cerco donar forma i vida als sentiments i a les concepcions de la meva època. [...] La distinció [entre art antic i modern] resideix en el ritme de la vida i troba la seva expressió en la forma artística. Durant els períodes de calma, l’home medita i profunditza els ensenyaments del passat. A aquesta tendència pertany la pintura històrica. Però actualment és impossible a causa del ritme vertiginós de la vida moderna, passar-se hores senceres estudiant un quadro. En la nostra època d’aviació, de ràdio, de transmissions telefòniques a través de les mars, l’art ha de donar igualment una impressió ràpida. Per aquesta raó, tendeix a simplificar-se cada vegada més, perquè s’ha constatat que la simplificació dóna la impressió ràpida més forta. [...] És verament difícil jutjar l’art modern per les seves produccions, perquè està massa englobat en els corrents de nostra època per que sia possible enfocar-lo objectivament. És precís l’allunyament, deixant a l’esdevenidor formular el seu judici.