L’atemptat del Gran Teatre del Liceu
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsS’inaugurava la temporada el dimarts al vespre, i a pesar del gran xàfec d’aigua que a l’hora de començar caigué sobre la ciutat, regnava gran animació per les principals vies, i el teatre s’omplí de gom a gom, tant en la platea i en los palcos, com en les galeries. La representació del Guillermo Tell de Rossini s’efectuà sense novetat durant los dos quadros que constitueixen l’acte primer. El coliseu, com dia d’inauguració, oferia un aspecte brillant i animat. Començà l’acte segon, i uns deu minuts després, quan anava a cantar-se el famós tercet, estallà una bomba que havia caigut sobre les butaques de la fila 13 de la banda dreta, prop del passadís central, sonà una forta detonació, s’elevà una gran fumarada, i una ràfega de vent, regolfant en lo sostre del teatre, apagà al baixar molts dels gasos dels antepits de galeries i palcos. A les harmonioses notes de l’orquestra succeí una desgarradora algaravia de crits, xiscles i gemecs. Passat lo primer moment que sigué de sorpresa o estupor, començà la desbandada d’espectadors. Gràcies a lo imprevist del succés i a l’amplària dels corredors del Teatre s’evitaren les funestes conseqüències del pànic. Lo teatre es desocupà amb ordre relatiu. Però, ¡quin horror!... La bomba a l’estallar produí grans estragos entre els concurrents que ocupaven les butaques de les files 11 a la 14 i entre alguns que seien a l’amfiteatre. Los ferits nombrosos que tingueren forces suficients per escapar sortiren als corredors, deixant regalims de sang sobre l’enrajolat i les alfombres. Per tot se veien vestits clars i petxeres de camisa tacats i esquitxats de sang i de massa de carn i de cervell; cares esgrogueïdes i desencaixades; ulls extraviats; boques contretes llançant doloroses exclamacions i crits d’angúnia. Això en los corredors, on quedaren alguns cadàvers, mentre molts dels ferits se dirigien per si sols o portats en braços a l’Administració del teatre, al Saló de descans, i al Círcol del Liceu. [...] Lo fet ha produït profunda sensació, un dolor immens i una indignació terrible. [...] Creiem que cada atemptat d’aquest gènere és un crim abominable de lesa humanitat i un atac no sols a la causa liberal que a tots ens interessa defensar, sinó al bon nom d’una ciutat que té la desgràcia d’albergar monstres capaços de cometre’ls. [...]
