L'autoexpulsió del mercader
No passa setmana que no ens doni una alegria. Al president de les Balears, Tutanramón Bauzá, el deu afectar la canícula i ara es dedica a perseguir capellans per les sagristies. Va succeir dissabte passat a la parròquia de Sant Marçal del poble de Sa Cabaneta, pertanyent al municipi de Marratxí, del qual és originari i en va ser batlle el susdit Tutanramón. La historieta és digna de Don Peppone i Don Camilo, però amb els papers canviats: aquí, el progressista és el clergue, i l'autoritat competent (és un dir) exerceix de fatxa irredimible.
El cas és que, amb motiu de les festes patronals, al rector de Sant Marçal, mossèn Antoni Garau, li va semblar una bona idea convidar el pare Gabriel Seguí, missioner del Sagrat Cor i rector de Sant Bernat al monestir de la Real, perquè celebrés l'homilia. Val la pena subratllar que el monestir de la Real és un dels edificis més rellevants del gòtic mallorquí, fet construir per Jaume I com una filial del monestir cistercenc de Poblet, i que en els últims anys s'ha trobat en situacions urbanísticament ben delicades a causa (primer) de l'afany depredador del govern de Jaume Matas i de la inoperància (després) del segon Pacte de Progrés. I també cal remarcar que el pare Seguí, com afortunadament altres personatges en la història de l'Església illenca, és una persona amb les idees clares en matèria de llengua, cultura i identitat dels mallorquins.
De manera que el pare Seguí va acceptar la invitació del rector Garau i va anar a Sa Cabaneta, on va pronunciar un sermó en què va parlar de pobres, d'immigrants, de crisi de valors i del que va anomenar "els oprimits en la cultura en la pròpia terra". Al president Bauzá, que assistia a la missa, les orelles se li van fer pàmpols en escoltar el que a ell li va semblar un rosari d'inconveniències. Tanta va ser la seva molèstia que, en acabar-se l'ofici, el pare Seguí va veure amb estupor com les orelles de Bauzá, seguides de la resta de la seva molt honorable persona i d'un adlàter anomenat Tomeu Oliver, actual alcalde de Marratxí, el seguien fins a la sagristia per reconvenir-lo ostentosament.
Tutanramón, segons declaracions del rector de la Real al Diari de Balears , va amonestar el pare Seguí amb l'argument que el seu sermó no havia semblat tal, sinó un míting, i que això dels oprimits en la cultura en la pròpia terra era "una novetat per a ell". El religiós li va respondre que no havia fet cap míting, sinó una homilia basada en la doctrina papal i en el Concili Vaticà II. I el rector Garau va declarar que Bauzá havia demostrat "poca traça" i que, si s'havia molestat, era perquè "es va dir la veritat".
Mentrestant, el gran Tutanramón es consagra als tribunals: ha denunciat el sindicalista Lorenzo Bravo per haver-li dit "feixista", i l'oposició anuncia una querella per mirar d'aclarir les incompatibilitats entre els seus negocis vinícoles i farmacèutics i el seu càrrec de president. Realment el seu regne no és d'aquest món, sinó el del ridícul i la desvergonya a l'engròs.
