L'avi que entén els néts

Sembla un economista sortit del Cavall Fort i parla el català de l'Albert Jané: clar, genuí i poc cridaner. L'intent de fer-ne un líder topa amb l'essència del que és: societat civil, formiga de l'associacionisme que teixeix l'únic substrat en què és possible la democràcia. El potent focus mediàtic que li han posat a sobre l'enlluerna. Està fet per a l'agradable penombra d'un interior. Més que orador és moderador de debats.

Té el to impassible de qui va armat de raons. De tan neutre, si parla de pressa costa de seguir. I no para de donar dades per demostrar que podem canviar el que ens venen com a ineluctable i que l'economia sempre ha d'estar sotmesa a la política. No hi ha millor antídot contra les americanes virolades.

Sense ser cap geni, és el més semblant a un Chomsky català. Com ell, té l'aire discret i venerable del catedràtic que et rep al despatx i et deixa seure a terra. A tots dos els titllen de perillosos extremistes o vells sonats i en tots dos batega una profunda indignació, que ell ha mig domat gràcies al mestre Xirinachs.

Contra el que sol passar, els anys l'han radicalitzat i s'ha passat amb armes i bagatges als antisistema. Troba gràcies en okupes i quissoflautes que podrien ser els seus néts. Té, davant els indignats , la complicitat de l'avi que malcria. I no voldria morir sense constatar que el capitalisme no era la fi de la història.