L’economia europea el 2015: llums i ombres

L’economia europea ha deixat de retrocedir, però la recuperació és encara molt dèbil, pel fet que França i Alemanya, les dues grans potències europees, han sofert una paràlisi en els últims mesos.

Aquest fet contrasta amb les perspectives de creixement que els organismes internacionals pronostiquen a nivell de l’economia mundial per al 2015 i tant per als països desenvolupats com per als emergents. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), el creixement dels països desenvolupats passarà d’una taxa de l’1,8% el 2014 a una del 2,3% el 2015. En el cas dels països emergents, la taxa de creixement passarà del 4,4% al 5,0%. Els països causants d’aquesta acceleració del creixement són bàsicament els EUA i la Xina, que contribuiran en el 44% del creixement mundial amb només un pes econòmic sobre el total mundial del 33%. En canvi, el Japó i la zona euro, amb un pes econòmic del 24%, tan sols proporcionaran el 17% del creixement mundial.

Les xifres esmentades tornen a posar en evidència els resultats de les diferents polítiques econòmiques portades a terme als EUA i a la zona euro. Una diferència rellevant han estat les polítiques monetàries efectuades pel Banc Central Europeu (BCE) i per la Reserva Federal americana, amb la compra de deute públic per part d’aquesta última, una política que el BCE no s’ha atrevit a fer fins ara. A diferència de la zona euro, per al 2015 als EUA es preveuen unes taxes de creixement al voltant del 3%. L’ocupació va creixent i la taxa d’atur està per sota del 6%.

Ara bé, en aquest context hi ha tres factors que poden afavorir substancialment l’economia europea. Són la compra de deute sobirà per part del BCE, una baixa cotització de l’euro i la disminució del preu del petroli.

Sembla que finalment el BCE comprarà deute públic dels països europeus, una mesura que pot afavorir la inversió i en països com ara Espanya i Grècia. L’anunci d’aquesta compra massiva de deute s’espera que la faci el president del BCE, Mario Draghi, el 22 de gener. A més, aquesta mesura s’ha vist avalada per l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El lector segur que recorda que el Tribunal Constitucional alemany va presentar una demanda davant del Tribunal de Justícia europeu perquè considerava la compra de deute públic per part del BCE incompatible amb la legislació alemanya i europea. Malgrat que el tribunal europeu no es pronunciarà fins a mitjans d’aquest any, els seus jutges solen respectar, en la majoria d’ocasions, les decisions del seu advocat general.

Per altra banda, un euro baix, que la compra de deute pel BCE encara afavorirà, ha de ser un estímul a les inversions i les exportacions, les quals s’han vist perjudicades per l’alta cotització que ha tingut l’euro. Aquests factors, conjuntament amb un preu baix del cru, poden ser elements realment positius per estimular el creixement de l’economia europea. Amb tot, també seria desitjable que la Comissió Europea flexibilitzés els límits de dèficit públic imposats als diferents països o allargués el període de correcció del dèficit a canvi de reformes. De fet, així ho ha anunciat per a aquells països que facin reformes estructurals amb un impacte fiscal positiu, però només amb nivells de dèficit per sota del 3% del PIB. Per tant, caldria encara més flexibilitat.

No obstant això, hem de tenir en compte que hi ha factors de risc que poden posar en perill aquestes perspectives positives. En primer lloc, com posa en evidència l’informe mensual de La Caixa del passat mes de desembre, poden aparèixer signes de sobreescalfament als EUA que pressionin a l’alça els salaris abans del que seria desitjable. Aquest fet posaria en qüestió el creixement esperat i obligaria la Reserva Federal a apujar els tipus d’interès més de pressa del que s’espera, i també seria perjudicial per a la zona euro perquè els EUA són el seu principal soci comercial.

En segon lloc, hi ha els conflictes geopolítics, com ara la crisi de Rússia i Ucraïna, i les eleccions de Grècia del 25 de gener. Si guanya les eleccions Syriza segurament l’efecte no serà neutral. Malgrat que Grècia no surti de l’euro, ¿es deixarà de pagar una part del deute públic? ¿Portarà això a una reestructuració del deute? ¿Hi haurà un efecte contagi cap a altres països altament endeutats? Són qüestions a les quals és difícil donar una resposta.

El que sí que pot succeir és que si segueixen les polítiques d’austeritat, el creixement no es recupera i es mantenen altes taxes d’atur, és més probable que triomfin partits polítics que acabin defensant la sortida de l’euro o l’aplicació de mesures com ara deixar de pagar una part del deute. Per tant, les perspectives de l’economia europea per al 2015 presenten llums i ombres.

Més continguts de