L’elecció de Guindos per al BCE, una mostra de com funciona la UE
L’Eurogrup, que aplega els ministres de finances dels països de l’euro, va ungir ahir un dels seus, l’espanyol Luis de Guindos, com a pròxim vicepresident del Banc Central Europeu. Es tracta d’una elecció que ja estava cantada, que respon a criteris polítics i no tècnics, i que és una mostra del funcionament intern de la Unió Europea: un club d’estats que intercanvien favors en forma de càrrecs i quotes de poder al marge del que podríem anomenar el concepte de “bé comú” europeu. Espanya feia temps que no tenia un càrrec important en l’estructura de la UE -de fet hi té un pes polític molt inferior al que li correspondria per demografia i volum econòmic- i calia compensar-la d’alguna manera. Ara bé, els defensors de la independència del BCE (també n’hi ha que creuen que el BCE és massa independent i que hauria de retre comptes davant del Parlament Europeu, però aquest és un altre debat) estan escandalitzats pel perfil de Guindos: un ministre que passarà en hores d’ocupar un despatx governamental d’un país a codirigir la política monetària de tota la Unió. Això per no citar la seva nul·la experiència en política monetària, sobretot en comparació amb qui era el seu rival, l’irlandès Philip Lane, governador del Banc d’Irlanda, i que va causar una impressió molt més bona en l’audiència que van passar tots dos al Parlament Europeu.
Encara resulta més lamentable el nacionalisme del PP, que va acusar el PSOE d’antipatriota per no haver donat suport a la candidatura de Guindos. Segons el PP, el futur vicepresident del BCE beneficiarà Espanya en les seves decisions, quan precisament els estatuts del regulador monetari són molt estrictes en aquesta qüestió: la política del BCE no ha de beneficiar cap estat en concret sinó el conjunt europeu. Recordem que l’italià Mario Draghi, considerat pròxim a Alemanya, va posar en marxa el programa de compra de deute públic en contra de l’opinió del govern de Merkel, sobretot del seu ministre de finances, Wolfgang Schäuble. ¿Seria Guindos capaç de mantenir llibertat de criteri respecte a Espanya?
El nomenament del ministre espanyol és també una lliçó de realisme per als que, des de Catalunya, havien dipositat excessives esperances en la independència de la UE. Però sobretot és una mala notícia per als partidaris d’una UE federal i meritocràtica de debò.
