30/04/2016

“L’empresari balear necessita contractes, competir a Europa i innovar”

6 min

Clústers per a un territori tan petit com Balears?

En principi, un clúster és una unió gremial amb una força específica dins un territori, en el nostre cas a Balears. Un territori que creu en el seu futur necessita apostar, de manera decidida, per una política de clústers, amb una aportació equitativa del sector públic i el sector privat. Nosaltres el 2007 vàrem començar amb aquesta filosofia i vàrem impulsar el clúster Turistec, del qual jo també som el president, perquè hi havia un gremi d’empreses de TIC turisme i un know how potent que justificava una exportació de coneixement i de productes. Després varen anar venint tots els altres clústers.

Quins són els membres que componen IBClústers?

Actius ara mateix són: Turistec (Clúster Internacional de Tecnologies de la Informació i la Comunicació Aplicades al Turisme); Balears.t (Clúster d’Innovació Tecnològica en Turisme); Bioib (Clúster Biotecnològic); CLIQ (Clúster de la Indústria Química); a més de la Cambra de Comerç de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears (UIB), que també són socis i membres de dret. IDimar (Clúster d’Innovació Marina) podríem dir que està en stand by o aturat temporalment, mentre que el CLAB (Clúster Audiovisual) està en fase de dissolució des de fa unes quantes setmanes.

Com han pogut subsistir els clústers després de la crisi econòmica i les retallades pressupostàries?

És una bona pregunta. Aconseguir una sostenibilitat dels clústers no ha estat fàcil. Contravenint la filosofia inicial, els darrers anys els clústers havien sobreviscut només de les aportacions públiques. Òbviament, la crisi econòmica ha repercutit molt en els clústers, que s’han vist sotmesos a retallades pressupostàries, tal com els ha passat a moltes empreses públiques. Per poder sobreviure, els clústers hem hagut de potenciar sinergies, cercar finançament i presentar-nos junts a grans projectes europeus. Això costa d’entendre, perquè a Balears hi ha poca mentalitat gregària. En aquest sentit, crear IBClústers ja va ser un èxit en si mateix, però el millor ha estat aconseguir mantenir-nos vius i fer que el sector empresarial que es troba dins cada clúster entengués que també havia d’aportar-hi alguna cosa. En el futur, els clústers hauran d’anar creixent en massa crítica gràcies a les aportacions dels seus socis. Això ens permetrà escometre projectes de més envergadura.

El darrer any, els clústers han fet una passa cap endavant per aconseguir els seus objectius?

A Balears estam encara massa enrere respecte de la nostra capacitat d’aconseguir recursos d’R+D+I. L’evolució del PIB per càpita de Balears en els darrers 15 anys és molt negativa, tant respecte d’Espanya com d’Europa. Per aquest motiu, el darrer any ens hem decidit a cercar projectes allà on hi pogués haver una transversalitat, entre els diferents clústers, per tal de sumar esforços i aconseguir subvencions europees. És una feina “de formigueta” que implica creure molt en cada projecte, tenir constància i no defallir. Per altra banda, posar-nos tots d’acord amb uns estatuts i objectius comuns és quelcom complex, però ho estam aconseguint. L’acostament entre la Universitat i les empreses, gràcies a les iniciatives promogudes pels clústers, cada cop és més gran i estan proliferant convenis amb diverses facultats i escoles de la UIB per contractar alumnes en pràctiques. Això és una magnifica notícia, ja que hi ha un dèficit espectacular de mà d’obra a les empreses TIC de Balears. En definitiva, per continuar millorant necessitam un bon engranatge de cada una de les tres hèlixs que fan funcionar els clústers: la pública, la d’investigació-educació i la privada.

L’hèlix pública implica comptar amb subvencions?

De cap manera. El Govern actual va consignar l’any passat una partida de 300.000 euros per a projectes en concurrència competitiva per als mateixos clústers, però en cap cas es tractava de subvencions directes. La relació amb el Govern actual és molt bona. Ells han entès que els clústers han de persistir, entre d’altres raons perquè nosaltres mateixos hem demostrat que tenim voluntat de subsistir. Estam fent tot el necessari per mantenir els clústers.

Però el CLAB ha desaparegut i IDimar està en ‘stand by’...

Els problemes del CLAB vénen d’enrere. Les subvencions signades el 2011 pel Govern d’aquella legislatura no es van lliurar i es van anar posposant, amb greus conseqüències. S’ha de tenir en compte que molts socis del CLAB tenen la particularitat de ser petits empresaris, joves emprenedors i autònoms, molt entusiastes i actius, però amb recursos limitats. Per regla general, als empresaris no ens calen subvencions, sinó que la roda giri per poder contractar més gent, anar junts a competir a Europa i continuar innovant; aquestes són les tres coses més importants! Sobre IDimar, sincerament desconec quin és el seu estat financer.

Es crearan més clústers en el futur?

Una de les nostres línies estratègiques és cercar nous sectors que aportin innovació i recerca. En aquest sentit, hi ha més gremis que tal volta valdria la pena que estiguessin organitzats en clústers. Per exemple, el sector del petit comerç ho podria fer, amb l’ajut de la Cambra de Comerç. De moment apostam per una política de clústers entesa com una passa evolutiva, des del punt de vista de l’associacionisme, i que no té res a veure amb una patronal. Nosaltres bàsicament el que volem aconseguir és el progrés de les empreses gràcies a les seves inversions en R+D+I i potenciar estratègies fonamentades en la innovació i la internacionalització. Per crear un nou clúster, hi ha d’haver dues condicions: o bé ha d’haver-hi una especialització o, si no, ha d’haver-hi un gremi molt potent que representi una part important de l’economia d’un territori. Però insistesc que ha de ser el sector privat el que provoqui la creació d’un clúster. El sector públic la pot impulsar, fer que les tres hèlixs girin a una major velocitat, o donar-hi una dimensió exterior més important, però sense concedir subvencions a empreses que en teoria es dediquen a generar valor.

Menorca podria generar un clúster per si mateixa, aprofitant la creació del Centre Bit?

Menorca podria potenciar la seva participació a IBClústers, però no li puc concretar res més ara mateix. També hi ha altres possibles sectors en auge a les nostres Illes, per exemple el turisme de salut, entès com un component de negoci i no tant de recerca, del qual ja s’ocupa el Bioib. El més important és sumar esforços, i en aquest sentit vull informar que tenim un projecte transversal que es diu MedClústers que implica tots els clústers i que recentment hem presentat al programa Interreg de la UE. Tot i que no ens l’han aprovat, continuarem presentant-nos a altres convocatòries. Ho hauríem d’aconseguir com a màxim en els dos propers anys. Ara mateix tot ho estam enfocant cap a la presentació de projectes a Europa, per tal d’assegurar-ne la viabilitat.

Quins són els avantatges de formar part d’IBClústers per a un empresari?

Si una empresa té un plantejament estratègic basat en la innovació, sigui des del punt de vista tecnològic, de màrqueting o d’expansió del seu propi negoci, llavors necessita un finançament previ que nosaltres intentam dirigir a través dels clústers, que estan contínuament vigilant quines són les línies més adients on col·locar els projectes. Els clústers tenen una gran capacitat d’assessorament i de feedback. Es pot anar per lliure, és clar, però els clústers són una bona plataforma per a les empreses. A més, la funció de networking que dóna un clúster és molt important. El nostre principal ecosistema són les petites i mitjanes empreses, i les start ups, que generalment tenen projectes molt innovadors però poca capacitat econòmica, per la qual cosa necessiten redireccionar el seu projecte i trobar finançament. Després de la crisi econòmica, aquests valors encara s’entenen molt més. A IBClústers el que feim és pujar encara un nivell més per anar junts i aconseguir èxits a Europa.

Coincidiu, doncs, amb la filosofia del “junts encara ho farem millor” del RIS3, una estratègia estatal i regional per potenciar els valors productius a Europa fins al 2020.

Coincidim amb la filosofia del RIS, que cerca una “especialització intel·ligent” a Europa mitjançant el coneixement concentrat. Nosaltres feim palanca amb el sector públic perquè entre tots siguem més forts i competitius. És evident que els interessos d’una empresa de biotecnologia no són els mateixos que els d’una empresa TIC turisme. Però tot i així moltes empreses estan fent sinergies entre elles, cada cop més. Per cert, sabem que el Govern està treballant amb una redefinició de les línies estratègiques del RIS3; esperem poder conèixer-les ben aviat.

Què opinau de la iniciativa per convertir la façana marítima de Palma en punt d’atracció de talent?

El projecte es troba en un nivell de definició encara massa incipient. El seu plantejament global té molt de sentit, però s’ha de fer bé, no ha de ser simplement un projecte de requalificació urbanística per a un barri de Palma. Innovar no és fer edificis, són moltes més coses.

stats