31/03/2012

L'endeutament autonòmic

4 min
L'endeutament autonòmic

Les últimes dades del Banc d'Espanya sobre el volum d'endeutament de les comunitats autònomes posen de manifest com aquesta variable s'ha anat incrementant de manera espectacular i preocupant en els darrers quatre anys. A Catalunya l'endeutament de la Generalitat l'any 2007 era de 14.863 milions d'euros; el 2011 puja a 41.778 milions. En quatre anys, el deute gairebé s'ha triplicat. El conjunt de comunitats autònomes també ha seguit la mateixa tendència en passar d'un volum de 59.827 milions el 2007 a 140.083 milions el 2011. En aquest cas, el deute s'ha més que duplicat. Si es relativitza en termes de població, en quatre anys a Catalunya hem passat de tenir un endeutament autonòmic de 2.061 euros per persona a 5.541. En el conjunt de l'Estat el dèficit autonòmic ha passat de 1.324 euros per persona a 2.968.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquest creixement exponencial de l'endeutament és fruit del dèficit que han tingut les comunitats. Els ingressos (bàsicament, impostos, taxes i subvencions) no han pogut fer front a les despeses (pagament de sous i salaris, compra de béns i serveis, interessos, subvencions i inversions). Els ingressos han caigut molt i les despeses, tot i que hi ha hagut ajustos i reduccions, tenen un caràcter més rígid i no s'han pogut ajustar a la caiguda dels recursos. Això ha fet que aquesta despesa s'hagués de finançar amb endeutament. Però, donades les condicions de solvència dels governs autonòmics, els mercats financers demanen uns interessos cada vegada més alts a l'hora de donar finançament via crèdit, fet que provoca un augment en el pagament dels interessos i fa que cada vegada hi hagi menys recursos per dedicar-los a altre tipus de despesa. És una espiral molt perillosa i que, de moment, en lloc d'aturar-se va en augment, almenys fins al 2011.

Ara bé, la següent qüestió és analitzar si totes les comunitats estan igual d'endeutades i si no ho estan, a què es deu. En resposta a la primera qüestió cal dir que la situació és força diferent entre comunitats. Així, mentre que a Madrid l'endeutament suposa el 7,9% del seu PIB i al País Basc el 8,1%, a Catalunya suposa el 20,7% del seu PIB, a la Comunitat Valenciana el 19,9% i a les Balears el 16,3%. Les diferències són, doncs, altament importants. Una de les principals causes és el nivell de recursos per càpita de les autonomies. S'observa que les comunitats que tenen un nivell d'endeutament per sobre de la mitjana són les que, de mitjana, durant el període 2002-2009 han tingut menys ingressos per càpita, i viceversa. Així doncs, el finançament autonòmic és una peça clau per determinar el volum d'endeutament de les comunitats. Només hi ha quatre excepcions a aquesta regla: Castella-la Manxa, que està per sobre de la mitjana tant pel que fa als recursos com al deute, i Madrid, les Canàries i Múrcia, que estan per sota de la mitjana tant en recursos com en deute. Sense comptar aquestes quatre comunitats, la correlació entre finançament insuficient i deute per càpita és molt alta: arriba al 84%.

La seqüència és lògica. Les comunitats més mal finançades han de fer front a una despesa difícil de reduir i, per tant, s'han de finançar amb dèficit, que es tradueix en endeutament.

El projecte de llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera aprovat pel consell de ministres estableix el límit a l'endeutament autonòmic en el 13% del seu PIB per assolir el 2020. És un límit molt restrictiu, especialment per les comunitats més endeutades, entre les quals hi ha Catalunya. De fet, és molt més difícil de complir el límit de reducció de l'endeutament que el de dèficit. És així perquè reduir el nivell d'endeutament suposa o bé disposar d'un superàvit -és a dir, que el conjunt dels ingressos ordinaris de la Generalitat sigui més elevat que les despeses ordinàries i que així es generi un superàvit que es pugui destinar a amortitzar part del volum del deute- o bé privatitzar empreses públiques. Tant una via com l'altra són molt complicades i difícils de dur a terme. Però la qüestió és greu: com es podrà passar d'un nivell d'endeutament que suposa el 20,7% del PIB català al 13% al 2020, si per al 2012 encara es preveuen nivells de dèficit i no sembla previsible una recuperació forta del creixement econòmic?

En aquest sentit, seria recomanable emprendre diverses accions. En primer lloc, no aplicar el mateix límit a totes i cadascuna de les comunitats, sinó que el límit fos per al conjunt de les autonomies. De fet, el 2011 el nivell d'endeutament per al conjunt de comunitats s'ha situat en el 13,1%. En segon lloc, és necessari un ajust molt gradual d'aquests nivells d'endeutament per a les comunitats més endeutades. En tercer lloc, hi ha d'haver, inequívocament, un canvi en el sistema de finançament que doni més recursos a les comunitats que durant anys han estat més mal tractades. Quart, s'han d'introduir els hispanobons per reduir el cost dels interessos a les comunitats més endeutades. Actualment, les comunitats més endeutades tenen més nivell de risc i per col·locar el seu deute necessiten pagar uns interessos més alts. En la mesura que els hispanobons siguin un mixt del deute de totes les comunitats (endeutades i no endeutades), el tipus d'interès a pagar per les comunitats amb més risc disminuirà. Cinquè, malauradament haurem de continuar fent grans esforços d'austeritat pressupostària per poder retornar el deute adquirit.

stats