L'entesa PSC-CiU a l'Ajuntament de Barcelona
La casualitat ha volgut que l'acostament entre CiU i PSC a l'Ajuntament de Barcelona coincideixi amb les negociacions sobre el pacte fiscal a Catalunya i el debat sobre la necessitat d'acords entre govern i oposició a l'estat espanyol per afrontar millor la crisi. ¿Fins a quin punt és necessari que les principals forces polítiques es posin d'acord en moments com els actuals? La unitat i el consens, certament, sempre són un valor si no van en detriment de l'eficàcia i la transparència. De vegades, però, la unitat pot ser una potent palanca que permeti passar del bloqueig a l'acció.
En el cas de Barcelona, l'alcalde Xavier Trias governa en minoria i afronta un futur complicat si no és capaç de trobar un soci per aprovar els pressupostos del 2013. Aquest és el context en què es produeixen les converses sobre el PAM (Pla d'Acció Municipal), el full de ruta de l'equip de govern per a tota la legislatura, i on es detecta una certa sintonia entre CiU i el PSC. Més enllà d'aquest fet puntual, el diari ARA ha volgut preguntar a representats de diferents sectors de la ciutat com veurien que aquesta sintonia cristal·litzés en una veritable entesa que donés estabilitat al govern municipal. Les respostes no són coincidents, però tots demanen que tant els uns com els altres facin l'esforç de posar el bé comú de la ciutat per davant dels interessos partidistes.
És evident que Barcelona necessita un govern fort que, amb una majoria sòlida, permeti a l'alcalde Trias desenvolupar almenys en part el projecte que va rebre més vots en les passades eleccions municipals. Des del PSC, Jordi Martí sembla que està disposat a jugar aquesta carta i a assumir-ne totes les conseqüències, incloent-hi un previsible desgast intern.
La prioritat és, però, un cop el PP ha sigut descartat com a soci per Trias, que tant CiU com PSC contrastin els seus projectes per intentar arribar a un mínim comú denominador. I el PAM pot ser un excel·lent camp de proves per aconseguir-ho.
