L'esperit de Paquirri
Dimecres Kiko Rivera (el fill del difunt Paquirri) era l'estrella del Más allá de la vida, un programa de Telecinco en què una mèdium contacta amb els morts propers del convidat. Sense cap mena de dubte el retorn del torero des del més enllà tenia un component morbós especial, sobretot per veure què havia de dir-li al fill que s'ha convertit en una desferra televisiva de dubtós futur.
La mèdium és Anne Germain, una anglesa encantadora amb pinta de posar una funda de llana a la tetera i a qui li confiaríem els nostres dubtes existencials.
És evident que tot plegat es tracta d'una farsa televisiva (amb el permís de l'Anne Germain), però per què es fa mirar? Quin és el secret de la morbositat?
Bàsicament que quan l'anglesa parla del mort està parlant de tots els nostres morts. Fa servir conceptes absolutament generalitzables que cadascun de nosaltres podem aplicar a les pèrdues que hem patit. Amb una veu calmada i afònica, la dona fa que escolta i demana informació: "Come on... come on...", diu a la presència. El seu anglès acadèmic li dóna credibilitat. Jordi González va traduint sobre la marxa admirat amb els comunicats que s'envien des dels llimbs. Anne Germain ofereix consol. Kiko, absolutament suggestionat (o amb dots de comediant), assegurava que se li posava la pell de gallina i explicava com sovint nota l'esperit del seu pare a casa. Paquirri amaga les claus i la cartera al fill per recordar-li que no l'ha abandonat. Kiko, en estat de xoc, li va expressar a la mèdium que voldria viure amb ella perquè li retransmetés constantment els missatges del pare.
Anne Germain continua servint informació tòpica i de documentació fàcil. Qui no guarda una fotografia d'un difunt? Quin torero no té una medalla d'una verge? En el súmmum del naïf, la mèdium assegura que l'esperit de Paquirri ha fet acte de presència amb un capot a la mà. No se sap mai per on pot sortir el toro. Especialment l'esperit de l'Avispado, el toro que li va clavar la banya.
