Els catalans hem començat el procés d'emancipació nacional amb molta il·lusió i empenta. No obstant, com que és un terreny desconegut també tenim dubtes, incerteses i, a vegades, la por que solen fer les coses desconegudes. Davant de tot això, el que cal fer és informar bé els ciutadans, explicant amb claredat els beneficis i els costos del procés. La informació, sempre que sigui objectiva i s'ajusti a la veritat, ajuda a dissipar els dubtes i les pors i a tranquil·litzar els ciutadans.

La bona informació es fa cada vegada més necessària, ja que estem veient aquests dies que l'estat espanyol i polítics i personatges de la societat civil espanyolista estan fent un discurs per fomentar la por al procés, i molts d'ells manipulen la realitat, donant missatges i xifres esbiaixats. Un d'aquests missatges és que si Catalunya aconsegueix l'estat propi no tindrà recursos suficients per poder pagar les pensions als jubilats. Aquesta és una afirmació que pot fer molt mal, ja que va en contra del dret fonamental que té tota persona de poder percebre una pensió després d'una vida laboral durant la qual ha cotitzat per fer efectiu aquest dret. Va en contra d'un col·lectiu força vulnerable.

A més a més, en relació a aquest tema del cobrament de les pensions en l'estat propi, també he sentit que algunes persones fan la següent reflexió: si tota la vida he pagat a Madrid per percebre la pensió de jubilació, aquest fons de diners és allà. Per tant, ¿si Catalunya s'independitza de la resta d'Espanya perdré els diners? ¿No em pagaran la pensió? És una por raonable i comprensible.

Doncs bé, davant de tots aquests neguits i missatges i per evitar malentesos és necessari puntualitzar algunes qüestions als ciutadans.

En primer lloc, cal dir que el sistema de pensions que tenim s'anomena de repartiment. Això vol dir que les pensions actuals es paguen amb les cotitzacions pagades pels treballadors que ara estan en actiu. No és que els nostres jubilats cobrin d'un fons format per la capitalització del que van anar pagant mentre treballaven, sinó que la quantia pagada en la seva etapa laboral va servir per pagar les pensions dels que llavors estaven jubilats. Així doncs, si Catalunya esdevé un estat, les pensions dels jubilats les pagaran els treballadors catalans mitjançant les seves cotitzacions socials.

Aquest sistema de repartiment es diferencia del de capitalització, que consisteix en la formació d'un capital integrat per les quotes pagades pels treballadors més els interessos acumulatius. Aquest és el sistema amb què funcionen els fons de pensió privats, basats en l'estalvi individual. La seguretat social espanyola es basa, en canvi, en el mètode de repartiment.

En segon lloc, cal donar el missatge que una Catalunya independent o amb estat propi podrà pagar totes les prestacions de la seguretat social (pensions, atur, etc.). Per poder fonamentar aquesta afirmació hem de comptabilitzar tots els ingressos i les despeses del sistema de la seguretat social, on s'inclouen la tresoreria general de la seguretat social i les seves entitats gestores, els organismes autònoms que gestionen prestacions socials, com ara el que gestiona la prestació d'atur, i les mútues, com la Muface, corresponent als funcionaris de l'Estat. Analitzem les dades dels últims anys. En el període 2006-2008, a Catalunya la diferència entre aquests ingressos i despeses va presentar un superàvit de 440 euros per habitant, mentre que a la resta de l'Estat tan sols de 15 euros per càpita. És cert, però, que el 2009 i el 2010 Catalunya experimenta un dèficit causat pels efectes de la crisi, que dispara les prestacions d'atur i disminueix la quantia de les cotitzacions. Ara bé, també s'ha de dir que el dèficit de Catalunya en termes relatius és molt més reduït que el de la resta de l'Estat. Així, la mitjana catalana del dèficit 2009-10 és de 225 euros per habitant, mentre que el de la resta de l'Estat arriba fins als 610 euros. Per tant, amb superàvit o dèficit, aquestes xifres demostren que Catalunya és contribuïdora neta al sistema de la seguretat social de la resta de l'Estat, és a dir, els treballadors catalans a través de les seves cotitzacions ajuden a pagar les pensions dels jubilats de la resta de l'Estat, i no al revés com diuen alguns.

A més, segons es demostra en un estudi recent que he fet amb la professora Marta Espasa, el possible dèficit de la seguretat social d'aquests anys es veuria més que compensat pels ingressos tributaris addicionals que obtindríem amb un estat propi. Aquests ingressos cobririen amb escreix el dèficit de la seguretat social i les noves competències que hauríem d'assumir com a estat.

Una qüestió diferent al que s'ha dit fins ara és si hi ha necessitat de reformar el sistema de pensions que tenim actualment. Aquest és un altre debat, que ve donat per l'envelliment de la població i que provoca que els treballadors actuals mitjançant les seves cotitzacions hagin de pagar les pensions a un col·lectiu de jubilats cada vegada més gran.

En conclusió, els ciutadans catalans poden estar tranquils, ja que una futura Catalunya amb estat propi podrà pagar les seves pensions i l'atur. Més aviat, de les dades ofertes aquí el que es desprèn és que no ho podran cobrar si els catalans continuem gaire temps més formant part de l'estat espanyol.