L'estratègia de Chacón posa en evidència el PSC

Carme Chacón va començar la seva cursa per liderar el PSOE a Olula del Río (Almería) amb un discurs en què va evitar fer cap menció al federalisme, el principal signe d'identitat del PSC a dintre del socialisme espanyol. Allò ja va ser un mal presagi. El que no era esperable, però, era que a mesura que s'anava acostant la data del congrés el discurs de Chacón aniria agafant un to clarament contrari als interessos i l'essència del PSC. Ahir va carregar contra el pacte fiscal, just quan membres destacats del seu partit havien participat dimarts en un acte unitari de la societat civil en favor d'un nou sistema de finançament equiparable al concert basc i navarrès. Aquests dies, en participacions no obertes a la premsa, ha criticat obertament els seus companys per haver cedit un excessiu protagonisme a ERC durant els governs tripartits i, en general, s'ha desmarcat de tot el discurs territorial (ella insisteix que és socialista i no nacionalista, com si no hi hagués el terreny comú del catalanisme). Lògicament, tots aquests missatges han provocat preocupació en alguns sectors del PSC que temen que el projecte del partit quedi en entredit si Chacón assoleix la secretaria general del PSOE. Però més enllà d'això, el que posa de manifest l'estratègia de la política catalana és que el primer PSOE de Zapatero, aquell que volia ser amable i respectuós amb la diversitat espanyola, va ser un miratge que no ha quallat en un partit que ara malda per recuperar el seu ADN jacobí (que s'expressa millor, és veritat, en el discurs de Rubalcaba). Però encara hi ha una cosa més preocupant, i és que l'allunyament de Chacón de les tesis més federalistes demostra que el PSC ha fracassat en el seu intent de transformar el PSOE o, cosa que és pitjor, que mai s'ha cregut del tot el seu propi discurs. La candidatura de Chacón és una operació personal i no ha estat auspiciada pel PSC, però pot acabar comprometent l'alternativa política que els socialistes catalans estan obligats a encarnar.