L’EDITORIAL

L’excel·lència del sistema universitari català

Deu graus que s’estudien a les universitats catalanes, tant públiques com privades, estan en el top 50 dels millors del món en la seva especialitat. Així ho va publicar ahir el rànquing Quacquarelli Symonds (QS), un dels que tenen més prestigi internacional. Aquests deu graus pertanyen a sis universitats diferents, cosa que les situa a totes com a punteres en les seves respectives especialitats.

La que té més graus en el top 50, amb quatre, és la Universitat de Barcelona (UB), que és la més antiga i la més gran i que, de vegades, no es valora com es mereix. Els estudis de la UB que són referència mundial són els d’anatomia i fisiologia, arqueologia i filosofia. La Universitat Politècnica col·loca arquitectura i enginyeria, dues de les seves carreres emblemàtiques, en el top 50. La Universitat Autònoma de Barcelona hi situa ciències veterinàries; Esade, empresarials; la Universitat Pompeu Fabra, economia, i l’Escola Universitària d’Hostaleria de Sant Pol, els estudis de direcció hotelera.

Fa només tres anys aquest mateix rànquing només destacava cinc graus catalans, i ara en són deu, una pujada significativa que s’haurà de veure com evoluciona en els pròxims anys.

En tot cas, aquestes dades dibuixen un sistema universitari català molt equilibrat i amb l’excel·lència molt repartida, ja que entre els graus reconeguts n’hi ha de ciències i de lletres, més teòrics i més aplicats, més específics i més generals, impartits en universitats grans i petites, en centres públics i privats...

Catalunya no compta amb un Harvard o un Oxford, és cert, però té un sistema universitari de qualitat i amb orientació social, ja que s’hi pot accedir a un cost molt menor del que tenen els centres que encapçalen els rànquings amb uns resultats envejables. És hora, doncs, de reconèixer un actiu de país com aquest, molt castigat en els últims anys per les retallades i pels canvis legislatius, però que ha resistit en els pitjors moments amb professionalitat i compromís. Per això caldria un gest de molta potència política, com seria la recuperació d’un departament específic d’Universitats i Recerca. És la petició que va fer fa un mes l’Associació d’Universitats Públiques de Catalunya als partits que estan negociant el pla de govern. Una resposta positiva permetria llançar un missatge clar d’aposta per l’excel·lència en l’únic àmbit en què Catalunya pot ser competitiva: el coneixement.

Finalment, cal assenyalar que l’ensenyament superior d’excel·lència ha de recolzar en un ensenyament primari i secundari també de qualitat. Just quan ara s’amenaça el model d’escola catalana des de Madrid, cal recordar que, més enllà del reconeixement públic, cal dotar els mestres i els centres dels recursos necessaris per construir una autèntica societat del coneixement. Catalunya no té recursos naturals com ara el petroli o el gas, però té una posició geogràfica estratègica i, sobretot, compta amb el talent de la gent. Gent que es forma aquí i que està orgullosa de la seva escola, del seu institut i de la seva universitat.

Més continguts de