L'hora de canviar d'actors

Ara sí que ha mort del tot la Transició. Era la sensació més estesa ahir quan l'atzar feia coincidir de manera simbòlica la sortida extemporània del rei i la mort de Carrillo. Fa dies que és evident, que aquell procés no només s'ha acabat del tot, sinó que no ho ha fet bé. Perquè en destapar-se alguns temes s'ha demostrat que dècades d'ambigüitats calculades amagant debats de fons no els han resolt, sinó tot el contrari. Alguns són exactament on eren fa més de trenta anys, a la casella de sortida, o més enrere. És l'hora, i és urgent, dels relleus. Generacionals, de paradigmes, d'esquemes mentals, de maneres de fer, de velocitat. D'actors. Toca passar pantalla. El nou escenari de joc és més accelerat, i necessita jugadors frescos, amb noves capacitats. Que no visquin tant dels records, de justificar què van fer i per què, sinó que vulguin construir un futur sense límits mentals. Sortir de la zona de fals confort que consistia a no dir les coses pel seu nom no té per què ser un perill. Cal, amb educació i respecte, però de manera valenta i desacomplexada, dir què volem, a què aspirem. Amb la màxima ambició, sabent que el sistema actual ha caducat. Són temps tan difícils que hem de tenir una carta de navegació bàsica, un punt de partida en comú, que és el dret dels ciutadans a decidir el seu futur i el deure de fer-ho de manera responsable, coherent i decidida. Per això sonava ahir tan antiga l'aparició del rei, per molt que fos per via web, perquè tant el missatge com el recurs són tronats. Negar de manera barroera un procés democràtic i fer-ho des de la desqualificació pura indica un grau de distanciament de la realitat alarmant. La gent amb més passat que futur ha d'anar deixant l'escena, que se'ns ha girat molta feina i cal construir de manera seriosa i positiva.