L’hora de la mediació per evitar el xoc

El Parlament Europeu va debatre ahir per primera vegada sobre la crisi catalana, arran de les imatges colpidores de violència policial que es van viure diumenge. I la conclusió, gairebé unànime, és que s’ha d’obrir una negociació política. “Faig una crida a totes les parts. Si us plau, asseieu-vos junts. Cal un diàleg pacífic i no una escalada de tensió”, va demanar el líder del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, correligionari dels populars espanyols. L’actuació policial de diumenge, totalment desproporcionada i injustificada, ha provocat una situació límit que, tal com demanen el Govern i nombroses entitats i grups polítics, reclama una mediació.

Ahir es van presentar moltes iniciatives en aquest sentit, com la de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, i altres més de caire polític, com la Taula de Partits per la Llibertat, la Fraternitat i la Convivència que ha llançat Podem i en què participen com a observadors membres de l’Esquerra Unitària Europea i el Partit Verd Europeu, i també representants de la UGT i CCOO. Des de Barcelona, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, també es va oferir a mediar per evitar tant la DUI com la suspensió de l’autonomia catalana. La inquietud i preocupació per les conseqüències que pugui tenir la negativa del govern de Rajoy a afrontar una negociació política amb Catalunya, una negativa que dimarts va rebre el vistiplau reial, es va fer ahir molt evident. L’Íbex-35 va tenir la caiguda més forta des del Brexit, i els principals bancs catalans van patir fortes pèrdues. El xoc sembla inevitable, i per això seria important que algú de fora i amb prestigi intentés dibuixar un territori neutral on es pugui desenvolupar una negociació.

Per desgràcia, no sembla que aquesta sigui l’opció de Mariano Rajoy, decidit a continuar per la via repressiva tot i el malestar a les cancelleries europees per les imatges de diumenge. Això no impedeix que, des de Catalunya, el Govern continuï insistint i buscant un actor internacional que assumeixi la funció mediadora. I estudiant cadascuna de les propostes que se li facin arribar, com la del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Ha de quedar clar, davant de tot el món, qui té voluntat real de negociar i de trobar una sortida pactada que permeti als catalans decidir el seu futur. I qui no en té.