L'hora de la unitat per impulsar el corredor mediterrani

El ministre de Foment, José Blanco, podrà dir que va ser el que va incloure el corredor mediterrani a la Xarxa Transeuropea de Transports, però l'autèntica batalla per fer-lo realitat comença ara. I això és així perquè l'actual govern socialista ha volgut quedar bé amb tothom i no ha prioritzat cap dels corredors que hi havia plantejats, sinó que els ha col·locat tots en igualtat de condicions. Serà, doncs, el pròxim govern espanyol, previsiblement del PP, el que haurà de decidir on destina els pocs recursos que tindrà. Això no evita, però, que hi hagi motius per a l'optimisme. La situació no és la mateixa que el 2003, quan el govern Aznar es va permetre el luxe d'ignorar l'eix que produeix el 60% de les exportacions i on viu gairebé la meitat de la població espanyola, per privilegiar la visió radial d'Espanya heretada del jacobinisme borbònic. La unitat mostrada per la societat civil, les universitats, les cambres de comerç, els empresaris (principalment el lobi Ferrmed) i la unitat política des de Catalunya a Andalusia és el millor actiu per aconseguir que el pròxim govern espanyol aposti decididament pel corredor mediterrani. El més que probable inquilí de la Moncloa, Mariano Rajoy, serà objecte de pressions de tots els seus barons territorials, començant per María Dolores de Cospedal i Esperanza Aguirre, però si fa cas dels números i la realitat econòmica, no ha de tenir cap dubte. Els estudis calculen que el corredor mediterrani tindrà una taxa de retorn pròxima a l'11% i permetrà generar beneficis en un temps rècord, ja que recorre economies obertes i dinàmiques com la catalana i la valenciana, amb sectors industrials exportadors, que ara per ara són una de les poques palanques de creixement en un context de depressió. I sobretot perquè és on hi ha els ports amb més capacitat de rebre mercaderies a gran escala. Fins que això no passi, però, no es podrà afirmar que s'ha enterrat l'Espanya radial. Ahir es va fer un primer pas.