Llegir en català, Viure en català
En plena efervescència pel xoc polític entre Catalunya i l’Estat pel referèndum de l’1-O, ahir va començar a l’avinguda de la Catedral de Barcelona la 35a Setmana del Llibre en Català, una cita ineludible per als amants de les lletres. El país es construeix des de molts àmbits, però no hi ha dubte que un dels pilars bàsics que manté aquesta estructura que anomenem cultura catalana és la literatura en llengua pròpia. I una literatura, per sobreviure i créixer, necessita lectors. Les estadístiques demostren que les vendes de llibres en català gairebé han recuperat els números de facturació d’abans de la crisi, però en el total de vendes a Catalunya està molt per sota del castellà, sobretot si descomptem el pes dels llibres de text.
Tanmateix cal felicitar-se pels esforços del sector per captar cada vegada més públic. El fenomen de les noves editorials independents com Males Herbes, Raig Verd, Periscopi o LaBreu Edicions és molt notable i ha suposat una entrada d’aire fresc en el món del llibre, amb apostes per autors estrangers poc coneguts i també per escriptors del país. Un efecte semblant és el que han provocat llibreries com Nollegiu, Cal Llibreter, la Calders o La Impossible, que al costat de les més clàssiques conformen una poderosa xarxa social i cultural que cus tot el territori catalanoparlant, des del País Valencià fins a les Balears passant per la Catalunya del Nord.
En paral·lel, la potent maquinària de l’Institut Ramon Llull ha aconseguit donar una empenta definitiva a la internacionalització de la literatura catalana a través de la presència en fires com les de Guadalajara, Frankfurt, París, Varsòvia o Bolonya. Aquest contacte permanent amb l’exterior es visualitzarà en aquesta Setmana del Llibre en Català amb la presència de setze editors estrangers i d’un convidat d’excepció com Paul Auster.
Aquest esforç ingent per tirar endavant aquestes iniciatives mereix que sigui recompensat amb l’èxit professional. Sovint, per desconeixement o mandra, pensem que en català no trobarem un autor concret perquè no el publica ningú. I molt sovint això no és cert. Per això aquests dies d’alt voltatge polític, però també de celebració festiva, cap gest pot resumir millor el compromís amb la llengua pròpia que el de comprar i llegir llibres.
