Llucia Ramis

Els dissabtes acostumo a aixecar-me a dos quarts de deu. Però avui potser em llevaré una mica més tard perquè ahir a la nit vaig anar al teatre. El meu amic Victor Conde ha estrenat Pegados al Capitol i vaig anar a veure l'obra. La primera cosa que faré quan em desperti serà preparar-me un cafè amb llet i posar-me davant l'ordinador a mirar la premsa. Després segurament acabaré el conte que he d'escriure per a la revista Paper de vidre. Ens han demanat, a unes quantes autores, que escriguem alguna anècdota relacionada amb el futbol. Cap a dos quarts de dues potser aniré a prendre una canya a alguna terrassa. O me la prendré a casa mentre escric la novel·la. Acabo de mudar-me i encara no he trobat el lloc on estar a gust i que no et clavin. Sempre aprofito el cap de setmana per escriure. La meva nova novel·la se centra en la família com una construcció molt narrativa: que comença, es desenvolupa i acaba. Però a vegades alguna cosa es trenca. I aquest trencament dificulta la narració de la vida del protagonista, que intenta recuperar els records i la història de la família, com qui revisa les fotos familiars, per corroborar qui és. Després dinaré alguna cosa, sóc molt mandrosa per cuinar per a mi sola. I descansaré mentre veig alguna pel·li d'aquestes que fan a propòsit per fer la migdiada. Després llegiré una estona. Acabo de començar l'últim de Jaume Cabré. Fins ara anava cada cap de setmana a Mallorca a fer un programa. I la veritat és que enyorava la sensació d'avorrir-me. És el primer dissabte de veritat en molt de temps.