Lluita contra la corrupció: cultura digital o bretxa social
La crisi del covid-19 ens ha obligat a plantejar-nos nombrosos interrogants, tant en l’àmbit personal com en el social. L’Oficina Antifrau de Catalunya, des de la seva perspectiva, va percebre l’increment de riscos en l’exercici de potestats públiques derivades de la crisi. Les mesures necessàries extraordinàries per frenar l’extensió de la malaltia i les nefastes conseqüències econòmiques que de manera directa o indirecta se’n deriven, exigeixen de les administracions públiques extremar la diligència. Antifrau ha descrit algun dels riscos en matèria de corrupció o frau i ha fet les seves recomanacions, però no ha defugit l’existència del “risc d’oblit” dels col·lectius més vulnerables, que tenen una especial feblesa a l’hora de posar-se d’acord, articular les seves necessitats i posar-les en coneixement dels poders públics.
L’especial vulnerabilitat d’aquests col·lectius -treballadors fora del sistema de la Seguretat Social, no qualificats, precaris, menors desemparats, persones amb minusvalideses físiques o intel·lectuals, etc.- ja existia abans de la pandèmia, perquè les polítiques de protecció i redistribució del nostre Estat han estat deficients. Les desigualtats de les quals partíem s’han accentuat i, molt probablement, seguiran per aquest camí ascendent si no se’n pren consciència i s’adopten mesures estructurals, més enllà de les merament assistencials.
La crisi sanitària i econòmica que patim, i que es perllongarà durant més temps del que desitjaríem, no ha d’acabar amb una societat més desigual. Seria indigne, escassament democràtic i molt neci si creguéssim que podem avançar com a societat prescindint d’una part notable del nostre capital humà. Els poders públics estan obligats a realitzar polítiques públiques honestes i també eficients.
Hauríem de pensar que som davant d’una oportunitat que exigeix l’esforç de tothom, el resultat del qual redundarà igualment en benefici de tots, sense que l’interès general sigui un eufemisme.
En els mesos més durs de la pandèmia ens vam adonar que els mitjans telemàtics permeten realitzar activitats que abans eren presencials, i pensem amb encert que aquest és un bon camí per progressar. Però no oblidem que teletreballar o teleestudiar només ha estat a l’abast d’una petita part de la societat.
Indiscutiblement hem de fer una gran inversió en educació i un esforç molt més gran perquè l’educació digital no sigui privativa d’un sector més privilegiat. Evitar la fractura digital en l’educació, que ara s’ha posat de manifest, és una reforma estructural imprescindible per a la futura activitat econòmica moderna. Si també aconseguim tenir una administració digital eficient, la nostra societat tindrà gran capacitat per superar els seus problemes.
Si volem un futur en què la nostra democràcia aprofundeixi en els valors i no es quedi en formalitats, necessitem una societat, tota ella, que sigui capaç de conèixer, comprendre i incidir en les polítiques públiques.
En aquest sentit, les recomanacions fetes per l’Oficina Antifrau per a l’exercici de les potestats públiques durant la crisi del covid tenien com a primera finalitat el reforç de la confiança ciutadana en les institucions. En aquest sentit, cal més transparència de les administracions i una constant avaluació de les despeses -cosa que evitaria actes corruptes-, i molt especialment sobre l’eficiència de la gestió de les despeses derivades d’aquesta crisi.
La transparència i l’avaluació i control de la despesa pública per part de la ciutadania només es donaran si som capaços d’alfabetitzar i dotar tant la ciutadania com l’administració pública d’una cultura digital real. No podem conformar-nos amb fer que ho sembli. Ha de ser. El covid ha comportat morts i una profunda crisi en la nostra societat, però podem sortir-nos-en si fem arrelar la cultura de la transparència i la integritat. O podem escollir el camí incorrecte: el que ens generi més desigualtat per no dotar, entre d’altres, de coneixement digital la nostra ciutadania. Permetre una fractura social com la digital és fer marcir la nostra democràcia.
