L'oportunitat empresarial d'un estat

La vocació internacional de l'economia i l'empresariat català és una constant en la nostra història. Més enllà de la pertinença a un estat, Catalunya i els seus sectors econòmics sempre han mirat a la Mediterrània, a Europa i, quan els mitjans així ho han permès, al món sencer. Una tendència que no ha parat de reforçar-se en les últimes dècades amb la desaparició del mercat interior . Avui ja som un actor més en l'economia internacional. Sectors com els fabricants de béns d'equip, la cuina, els esports, la moda, la biotecnologia o l'oci són només alguns exemples que així ho demostren. Empreses molt especialitzades i totalment internacionalitzades que juguen la Champions dels seus sectors, els nostres silent leaders .

Si és cert que l'empresa catalana no mira només el petit territori on resideix ho és també que ha col·laborat des de fa anys en la cohesió social del nostre país. Ha bastit un model de relació, de contractació laboral, de concertació social que, colze a colze amb les polítiques públiques, han fet funcionar l'ascensor social a Catalunya, especialment fins a l'arribada de la crisi l'any 2008. I exemple d'aquest bon model és la quantitat d'empresaris d'èxit que ara mateix té el país i que són fills de les diverses onades d'immigració. Com en l'esport, la cultura i la gastronomia, en el món empresarial aquesta suma de diversitats ha fet més ric el país, i no només en el sentit material, sinó que ens ha ajudat a créixer en un marc de responsabilitat i compromís, fugint de la cultura especulativa i centrant-nos en l'economia productiva. Diversitat i projecte comú d'acord amb la societat que tenim al nostre voltant. Una fórmula d'èxit de la qual el soroll mediàtic, massa sovint, no ens permet escoltar-ne els bons resultats.

I és en aquest sentit que, en un context canviant i després de les demostracions públiques de carrer i electorals en favor el dret a decidir, molts empresaris creiem que és el moment perquè Catalunya decideixi lliurement el seu futur. Així ho pensen també diverses organitzacions patronals com la Cecot, la Pimec, el Cercle d'Economia, les cambres de comerç i la Fajeec, per exemple. Cadascú, evidentment, amb els seus matisos. Si la realitat canvia, si la societat reclama un dret com és el més democràtic de tots, els empresaris hem de ser els primers interessats a voler entendre'l, adaptar-nos-hi i donar-hi suport. Amb interessos i idees pròpies, som molts els empresaris que volem col·laborar en aquest procés de transformació i millora del marc de relacions polítiques a Catalunya. Com un actor més de la societat, les empreses també volem contribuir a definir el país del qual formem part. Ens agrada el dret a decidir i no volem, ni podem, quedar-ne exclosos.

I és clau que aquest dret s'exerceixi, perquè el procés endegat és una oportunitat única d'obrir un nou país que consolidi els valors més positius de l'empresa: la transparència, la integritat, l'austeritat, la competència. I ho és també, evidentment, per allunyar els polítics que es deixen corrompre per empresaris corruptors que fan un trist favor a la professió i al conjunt de catalans i catalanes. Hi ha pocs projectes en els quals l'esperit emprenedor que reivindiquem els empresaris es pugui plasmar tan bé com en la voluntat de decidir d'un poble que vol construir un nou estat. Una estructura política que abandoni les males pràctiques i transformi la nova administració en una màquina ben programada per assolir l'eficiència, l'excel·lència i el benestar de la població. Una nova concertació social que ens permeti abandonar les estructures caduques, lentes i poc pràctiques d'un estat que fa anys que va deixar enrere les oportunitats.

Sentiments i pensaments compartits, doncs, per la majoria de societat civil, també per molts empresaris, que es lleven de bon matí per anar a les seves fàbriques i són ben conscients que l'empresa és, bàsicament, el resultat d'un esforç col·lectiu i un reflex diari del dret a decidir. Perquè, entre molts altres motius, som conscients que no hi ha res més digne que un poble que s'expressa lliurement i que treballa per millorar el seu esdevenidor. I aquells empresaris que no tinguin clara aquesta màxima, que anteposin els seus interessos individuals enfront del dret col·lectiu, negligeixen en la seva responsabilitat i condició d'empresari.