PAREUMÀQUINES

Quan l’atemptat és un espectacle caçaclics

Caçar un clic és una de les obsessions dels mitjans però fer-ho en ple atemptat requereix poc estómac

CAÇAR UN CLIC és una de les obsessions dels mitjans: quan un lector entra en una notícia a la web suma en els recomptes d’audiència i dona punts per vendre publicitat. Això fa que, de vegades, la necessitat del negoci passi per sobre de la informació: titulars esbiaixats, notícies sensacionalistes... tot perquè vostè, apreciat lector, premi l’enllaç i passi simbòlicament per caixa.

Si fer-ho ja és habitualment censurable, mantenir la tònica en ple atemptat terrorista requereix tenir poc estómac. Les imatges sensibles de cossos estesos a la Rambla, amb més morbo que informació, es van poder veure en diferents mitjans. Fent un recompte ràpid, n’hi havia a El País, l’ Abc, El Periódico, Cuatro, Telecinco, TVE, TV3... Totes gravades per testimonis al carrer. Cadascú és lliure de reaccionar a un atemptat agafant el mòbil, enregistrant els fets, tuitejant les imatges i enviant-les per WhatsApp, i buscar un minut de glòria en hores de caos. Però el periodista que les rep i les difon ha de recordar les recomanacions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya: “La ciutadania té dret a ser informada, però també té dret a no accedir a continguts audiovisuals violents d’un acte terrorista”.

VENDRE EL PRODUCTE

Un altre mètode per caçar clics és generar expectació, i és habitual veure periodistes i mitjans a les xarxes socials fent servir expressions de reclam: ALERTA! EXCLUSIVA! ÚLTIMA HORA! En ple atemptat, ho va fer el director d’ El Periódico, Enric Hernàndez, per Twitter: “EXCLUSIVA D’@ELPERIODICO: La CIA va avançar fa dos mesos als Mossos que la Rambla era objectiu del jihadisme”. Informació rellevant amb tàctica caçaclics. Com haurien reaccionat si un dels establiments de la Rambla que acollia els que fugien hagués aprofitat per fer publicitat dels seus productes?

Més continguts de