L'amenaça d'una recessió a l’eurozona

Si no s'aborden els problemes estructurals d'Europa, els populistes dominaran el Parlament Europeu

LUCREZIA REICHLIN
LUCREZIA REICHLIN Exdirectora de recerca del BCE, catedràtica d'economia a la London Business School

Els serveis nacionals d'estadística i les organitzacions internacionals estan revisant a la baixa les previsions de creixement a Europa per a aquest any i el següent. Tot i que també revisen les de la resta del món, i sobretot les de la Xina, una desacceleració a Europa pot tenir unes conseqüències polítiques molt nocives, a més dels evidents costos econòmics.

Davant d'aquest deteriorament de les perspectives, els responsables polítics de l'eurozona haurien de plantejar-se tres preguntes. La primera és si la desacceleració de l'eurozona és temporal o durarà prou per provocar una possible recessió. La segona és quina mena de recessió es pot produir i què han de fer els responsables polítics per contrarestar-la. I la tercera és què ha de fer Europa per abordar els seus problemes econòmics estructurals a llarg termini.

Pel que fa a la primera pregunta, qualsevol previsió de creixement del PIB que vagi més enllà d’un trimestre és molt poc fiable. Per tant, hem de tenir una idea molt clara de la situació actual i analitzar les previsions de creixement de l'any passat per valorar aquesta sèrie de males notícies.

La repetició d’un cop tan dur com els del 2008 i el 2011 causaria molta divisió i políticament seria nefasta

La primera vegada que des de Now-Casting Economics vam detectar una desacceleració a l'eurozona va ser a principis del 2018. Ara sabem, però, que aquesta desacceleració va començar el tercer trimestre del 2017 i ha afectat les principals economies de l'eurozona, sobretot Alemanya i Itàlia. Això contradiu el concepte tan difós d’una eurozona formada per un nucli de països amb bons resultats econòmics –en especial Alemanya– i una perifèria de creixement lent i assetjada pels deutes.

El 2017 l'economia alemanya va créixer un 2,2%, però probablement aquest percentatge va baixar a un 1,4% el 2018. El creixement intertrimestral va passar a ser negatiu el tercer trimestre del 2018 i segurament es va acostar al zero els últims tres mesos de l'any. Les dades publicades sobre Alemanya no han deixat de transmetre males notícies. Els indicis inicials detectats a les enquestes, que són útils però molt volàtils, s'han confirmat fa poc amb dades rigoroses, com ara les comandes al sector industrial, la facturació i la matriculació d'automòbils nous. A Itàlia la tendència és semblant, tot i que el problema s’agreuja a causa de l’inferior potencial de creixement del país.

Si es confirma aquest devessall de males notícies –i la desacceleració global, la incertesa política i els conflictes comercials fan pensar que s'anirà confirmant–, l’eurozona podria caure en una nova recessió a finals del 2019, cinc anys després que s’acabés l’última.

Aquesta recessió –si és que es produeix– segurament serà menys greu, des del punt de vista econòmic i financer, que la del 2008 o fins i tot la del 2011. El principal motiu és que ara l’eurozona té un sector financer més fort i millors eines per gestionar les crisis que fa una dècada. Tot i així, en el terreny polític, la pròxima recessió pot ser molt més perjudicial per al projecte europeu. Encara conservem el record de l'última crisi i el populisme està en alça a gran part del continent. Per tant, la repetició d’un cop tan dur causaria molta divisió i políticament seria nefast.

Així doncs, ara que correm més riscos, els responsables polítics han d'evitar els errors del 2009, quan els governs de l'eurozona –a diferència de les grans economies mundials– buscaven el sanejament fiscal enmig de la pitjor recessió des de la Segona Guerra Mundial. Per desgràcia, l'eurozona encara no té una política fiscal comuna que ajudi a contrarestar una desacceleració o una possible recessió. De tota manera, si hi ha voluntat política, els seus membres haurien de ser capaços d’acordar una resposta coordinada, malgrat les limitacions imposades per les actuals normes.

Europa necessita una renovació, un programa d’idees sobre recerca i desenvolupament, educació i inclusió social

Però ni les polítiques fiscals ni les monetàries podran revertir la desacceleració del creixement a llarg termini que s’està experimentant a Europa –igual que en altres economies avançades–, si més no, des dels primers anys del nou mil·lenni. Aquesta perspectiva negativa reflecteix una evolució demogràfica desfavorable i una alentiment del creixement de la productivitat a causa d’una desigual adopció de les noves tecnologies.

La tendència a la desacceleració del creixement és especialment problemàtica a l’eurozona, perquè dificulta la cooperació entre els seus membres. Són països que saben que estratègicament els interessa mantenir-se units, però això serà cada vegada més difícil si el projecte europeu és incapaç de complir la seva promesa de creixement econòmic i llocs de treball.

Els desafiaments que avui ha de superar Europa són diferents dels que va afrontar l'economia mundial als anys noranta, quan es va dissenyar l'eurozona. En conseqüència, Europa necessita una renovació. Sobretot necessita tot un programa d’idees sobre recerca i desenvolupament, educació i inclusió social que majoritàriament resulti atractiu per a la població de tots els països membres.

Falten menys de quatre mesos per a les eleccions al Parlament Europeu. Les forces proeuropees han de fer campanya per coordinar esforços amb l’objectiu de contrarestar la desacceleració cíclica i, sobretot, dissenyar una política cohesionada i agressiva que abordi els problemes estructurals d'Europa a llarg termini. Si no se’n surten, es farà real la perspectiva d'un Parlament dominat per forces populistes. I això podria marcar el començament del lent procés de desintegració europea.

Copyright Project Syndicate

Traducció: Lídia Fernàndez Torrell

Més continguts de