09/10/2017

L'unionisme surt al carrer contra l'1-O

2 min

Barcelona va acollir ahir una massiva manifestació, la més gran feta mai per l’espanyolisme a Catalunya, amb persones vingudes d’arreu del país i de molts racons de l’Estat. Va ser una manifestació amb alguns incidents -algun vidre trencat, i simbologia nazi i franquista fruit de la presència de grups d’ultradreta- en defensa de la unitat d’Espanya, una defensa basada en la negació del dret de Catalunya a decidir el seu futur i, per tant, del referèndum de l’1-O. Els missatges centrals de la gernació (350.000 segons la Guàrdia Urbana; un milió segons els organitzdors) eren una desacomplexada afirmació d’espanyolitat, reiterats crits instant la justícia a portar el president de la Generalitat a la presó i demandes d’aplicació de l’article 155 de la Constitució per intervenir l’autogovern. Els oradors estrella van ser el Nobel de literatura Mario Vargas Llosa, que va acusar l’independentisme català de basar-se en un nacionalisme racista i fanàtic, i el socialista Josep Borrell, expresident de l’Eurocambra, que va renyar les empreses que ara traslladen la seu fora de Catalunya per no haver alçat la veu abans, i va titllar de “vergonya democràtica” els mitjans de comunicació públics, en un discurs retransmès íntegrament en directe per TV3, que va fer una àmplia cobertura de la jornada.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No hi va haver, doncs, cap operació seducció, sinó un aval a la línia dura de Rajoy. No hi va haver cap apel·lació creïble al diàleg ni cap gest cap a les gairebé 900 víctimes de la violenta actuació policial contra ciutadans pacífics durant el referèndum de l’1-O. Al contrari, els cossos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van ser reiteradament ovacionats.

L’unionisme va tenir el seu dia gran de presència al carrer, en un saludable senyal de normalitat democràtica. Una normalitat, tanmateix, que també s’hauria de poder expressar en unes urnes que la manifestació d’ahir negava, ja que nega la major: el dret a decidir dels catalans. L’essència de la democràcia, a més de garantir la llibertat d’expressió a tothom, és dirimir civilitzadament les diferències a través del vot. Però l’unionisme, com l’espanyolisme tradicional, segueix sent reactiu i intolerant amb el catalanisme i ara contra l’independentisme, sense oferir un projecte integrador de la diversitat nacional dels pobles de l’Estat.

stats