MANEL BARCELÓ

M'AIXECARÉ CAP a les nou. Sóc molt matiner, però ara necessito descansar una mica més perquè faig funció a les nits. Cada dia esmorzo el mateix i sempre a casa, perquè sóc molt casolà: un cafè, una mica de formatge fresc, una peça de fruita i una torrada. Amb això ja puc sortir al carrer a menjar-me el món. El matí el dedicaré a repassar una bona estona la versió en castellà de l'espectacle que estic interpretant a la Sala Muntaner, Els dolents , de Steven Berkoff, un monòleg protagonitzat pels dolents de les obres de Shakespeare i dirigit per Ramon Simó. La versió castellana l'estrenaré el pròxim 13 d'abril a Avilés. El canvi d'idioma dóna molta feina, perquè els personatges tenen matisos diferents si parlen en castellà o en català... i en aquest monòleg acaben sortint a escena uns 80 dolents shakespearians! Després de repassar, dinaré a casa i passaré una estona amb els meus tres gats, que són una part molt important de la meva vida quotidiana. Estic molt content perquè ja tinc programats diversos bolosd'aquest monòleg. M'agrada que els meus espectacles tinguin una vida llarga, especialment aquest, perquè donar vida a tants personatges ha estat una feinada brutal. Abans d'anar a la Muntaner, en repassaré la versió catalana per evitar encreuaments amb el text castellà. Arribaré al teatre cap a dos quarts de vuit i faré una mica d'escalfament físic i de veu. I després de la funció, cap a casa, perquè demà treballo a la Muntaner a la tarda i a més he de tornar a fer la mateixa feina de repàs d'avui. És a dir, de vacances aquesta Setmana Santa, res de res.