MARGALIDA COLL

M'AIXECARÉ ENTRE un i dos quarts de set. Sóc molt matinera. Esmorzaré i prepararé el dinar per als meus fills i per a mi, perquè normalment m'enduc una carmanyola a la feina. M'agrada arribar al despatx de la Universitat Autònoma entre les 8 i les 8.30. Com que avui no tinc classe em centraré en dues tasques: un tema pendent d'una recerca que fem sobre les lesions als cervell dels animals i, d'altra banda, en feines de gestió, perquè ara per ara sóc cap de la unitat de psicobiologia. Calculo que això m'ocuparà tot el matí. A l'hora de dinar normalment menjo aquí a la feina amb els companys. Em porto el dinar fet de casa i així ho aprofitem per parlar, és una estoneta en què ens distraiem i no tardem tant com si anéssim a dinar fora. A la tarda acabaré de preparar la xerrada i algunes classes de la setmana vinent, però no tardaré gaire a marxar perquè cap a les sis vull ser al CosmoCaixa: a les set comença la conferència. Es titula Neurociència i educació . Explicaré com la neurociència -sobretot la cognitiva, que és la que estudia com el cervell organitza l'aprenentatge, la memòria o el llenguatge- podria ajudar a millorar alguns aspectes de l'educació. La xerrada durarà aproximadament una hora i després hi haurà un torn d'intervencions del públic. És un moment molt interessant perquè és quan t'adones de què ha interessat més i què no. Segur que amb totes les intervencions es faran les nou, així que aniré directament a casa a sopar i intentaré anar a dormir a una hora raonable, perquè l'endemà també hauré de treballar.