MARTA DOMINGO

M'AIXECARÉ CAP a les deu, o mitja hora abans, perquè ja hem començat les funcions prèvies d' El mercader de Venècia al Teatre Nacional de Catalunya, i necessito descansar més del que és habitual. L'estrena de l'espectacle és demà, però avui tenim una altra funció, aquesta vegada adreçada a alumnes d'institut. Quan em llevo, una de les primeres coses que faig és escoltar música. A més, i això és sagrat, sempre esmorzo a casa, generalment cereals, fruita, un iogurt i una infusió. També acostumo a mirar el correu electrònic i a pensar les propostes que faré divendres als meus alumnes de l'aula de teatre de la Universitat Pompeu Fabra. A mig matí, he quedat amb una amiga perquè no m'agrada pensar només en l'obra: necessito fer coses per distreure'm abans de la funció. No sé on dinaré, però com que visc a Sant Just Desvern, el meu poble, agafaré d'hora el transport públic per arribar al teatre a les tres, que és quan em toca passar per perruqueria. La funció comença a les cinc de la tarda. Fins que s'aixequi el teló, em dedicaré a concentrar-me, com ho fa un esportista abans de la competició. Hi ha gent que es pensa que els joves són un públic difícil, però jo crec que aquesta obra els agradarà, perquè el director ha traslladat l'acció a l'actualitat i coneixen els referents. Com a mínim, segur que els agradarà la part amorosa de la trama. Després de la funció passarem notes amb el director, el Rafel Duran i, si surto d'hora, aniré a sopar amb amics. Això sí, tornaré aviat a casa a dormir, imagino que després de veure una mica la tele o una pel·lícula, perquè demà m'espera l'estrena i, per tant, serà un dia de molts nervis.