23/04/2017

Macron silencia Le Pen

2 min

Emmanuel Macron ha tingut la sort i el coratge de captar el moment d’oportunitat. Fa un any va deixar el govern i va crear del no res un moviment polític. I molt probablement serà el pròxim president de la República Francesa. Cap dels dos partits tradicionals, la dreta -avui Els Republicans- i els socialistes -amb una desfeta sense precedents des que Mitterrand va fundar el partit-, serà a la segona volta. Els han pres el lloc dos projectes de lideratge absolutament personal, en línia amb la idea sobre la qual el general De Gaulle va dissenyar la funció presidencial. Sembla que els francesos no volen canviar de règim sinó que estan farts del personal que ha governant durant les últimes dècades.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Alguns diuen que Macron promou un canvi lampedusià: per garantir que no canviï res. Altres pensen que representa la França oberta i decidida, enfront de la França atemorida i en demanda punyent de protecció. El que és segur és que a partir de demà serà la gran esperança blanca per frenar el populisme d’extrema dreta. Però Macron no vol ser el candidat del rebuig al Front Nacional. Es vol guanyar la credibilitat com a líder de la renovació i del canvi. En el seu discurs de la nit electoral no va citar cap vegada ni Le Pen ni el seu partit. No vol que el discurs de l’extrema dreta segueixi marcant la campanya. Només una al·lusió a “sortir de la por” i agrupar “tots els patriotes contra els nacionalistes”.

Macron no té un partit estructurat. El 70 per cent dels que l’han ajudat no havien fet mai política. Les legislatives del juny tindran una gran importància. Del fet que el nou president sigui capaç de construir una majoria de govern en dependrà el que pugui fer i el to del seu mandat: que la renovació sigui real o que hagi de recolzar en els perdedors d’avui.

stats