13/07/2012

Madrid irrita Mas-Colell i trenca ponts amb Catalunya

2 min

Ahir va ser un dia important en el ja inevitable divorci entre Catalunya i Espanya. Un dels consellers que més lleial i comprensiu s'ha mostrat amb el govern del PP, Andreu Mas-Colell, va rebre un tracte impropi al Consell de Política Fiscal i Financera. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no en va tenir prou a negar a les autonomies qualsevol marge extra per complir el dèficit i alguna part de la recaptació de la pujada de l'IVA, sinó que va gastar un to fatxenda i paternalista que va irritar Mas-Colell fins a extrems desconeguts en ell. El conseller va dir que el ministre havia tractat els representants autonòmics com nens i com a "súbdits", fent servir un to d'" ordeno y mando " autoritari.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Fins ahir mateix el govern català havia mantingut una postura conciliadora amb l'executiu del PP en l'àmbit econòmic. El mateix Artur Mas va dir des de Lisboa, a propòsit del gran ajust anunciat per Rajoy, que era l'hora de "fer pinya", una idea, la de la col·laboració lleial, que Mas-Colell sempre ha defensat. Però el conseller fins i tot va qüestionar la seva participació en pròximes reunions de l'organisme miltilateral, cosa que constituiria un autèntic desafiament institucional.

El mateix Mas-Colell va participar al matí a la cimera del pacte fiscal al Palau de la Generalitat. Al final de la jornada, però, resulta completament il·lusori pensar que un govern que nega qualsevol ajuda financera s'avindrà ni tan sols a negociar el concert econòmic per a Catalunya.

Amb aquest panorama no hi ha més remei que accelerar els treballs per plantejar, com més aviat millor, la proposta de pacte fiscal a Madrid. I així que es rebi el cop de porta, donar veu a la ciutadania perquè siguin els catalans els que decideixin quin ha de ser el pròxim pas a fer. La situació econòmica és crítica i Catalunya necessita instruments potents per superar la crisi. I en una Europa amb moneda única i mercats oberts, l'única palanca possible és la política fiscal.

stats