BONDIA

¿Mai més no guardarem un minut de silenci?

EN DIEM “un minut de silenci”, però a la majoria de recintes esportius no són veritat ni una cosa ni l’altra. Com que cada vegada sovintejaven més els crits de qui no se sabia comportar, vam començar per escurçar el minut, i després, com que ni així, hi vam posar música, per omplir el silenci i fer-lo més suportable. Dissabte, abans de començar el partit al Camp Nou, el públic va ser convidat a guardar uns moments de silenci en memòria de la Xana, la filla de Luis Enrique. Poques vegades un dol ha estat tan unànimement sentit i compartit, però tot i així la cerimònia també va ser esbandida per la vergonyosa via ràpida. ¿Estem segurs que som una societat que ja no pot guardar un minut de silenci? ¿La pressa, el soroll i la descortesia han guanyat definitivament un minut que ens dignifica?

Més continguts de