25/04/2011

Malament si hi ha cua, pitjor si no n'hi ha

1 min

Ell va fer cua per sortir de Barcelona i tem que avui en farà per tornar-hi. Entremig, ha fet cua per avançar pel passeig buscant la rosa, cua per trobar algú que li cobrés el llibre i cua per triar la mona: són tan delicades que triguen molt a embolicar-les. Va sopar en un bon restaurant, aquell que et diuen que t'hauràs d'esperar mitja hora però ja saps que acabarà sent una horeta. No conec ningú a qui agradin les cues, però hem descobert, no em preguntis per què, que la millor manera de refermar la nostra identitat individual és fer el que fan els altres a la mateixa hora i al mateix lloc on ho fan els altres. No ho critico, ho constato des de dins d'una cua, on just acabo de demanar qui és l'últim. La cua mai no és garantia d'èxit, però no tenir-ne encara és més sospitós. Alguna vegada que he descartat alguns bars on fer un tallat per culpa de l'aglomeració i de sobte me n'ha aparegut un de seductorament buit, he acabat entenent per què ho estava. El restaurant de carretera ple de camions té bona cuina, i quan als peatges per anar a la Costa Brava hi ha embús vol dir que farà sol. Això sí, si algú inventa la manera de sentir-me igualment integrat i d'encertar la tria dels llocs adequats però sense les esperes ni els nervis de veure que com més s'acosta el teu torn més s'alenteix la marxa, que m'escrigui i el posaré a la cua dels correus urgents que tinc pendents de llegir.

stats