03/04/2012

Males notícies dermatològiques

2 min

Desolació. Aquesta seria la paraula, tot i que, per explicar el meu estat d'ànim, que pobre resulta el diccionari… Ahir llegia a La Vanguardia -cegada per les llàgrimes- que l'Ajuntament de Barcelona convocarà un altre concurs per renovar les llicències de xiringuitos, perquè l'Associació de Xiringuitos de les Platges de Barcelona va impugnar les bases del primer concurs. La raó és que "no estaven d'acord en diversos punts, com la prohibició d'oferir música en directe -normalment punxadiscos- i de fer servir planxa a la cuina".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però quina persona amb dos dits de front pot prohibir dues qüestions fonamentals del xiringuito com la música en directe i la planxa a la cuina? Així ens va. Segur que si a Madrid tinguessin platja, l'Esperanza Aguirre no hi posaria cap impediment. La planxa, en un xiringuito, és necessària. I és necessària precisament per l'olor de gamba a la planxa barrejada amb l'olor d' aftersun de coco de guiri (també a la planxa). I igualment és necessària la música en directe ("normalment un punxadiscos"), si pot ser, a tota castanya. No puc entendre que un ajuntament tingui un esperit tan poc Sheldon Adelson i s'ho vulgui carregar.

Perquè fins ara, si al vespre hom anava a la platja, quan el guiri familiar es retira per deixar pas al guiri borratxo, podia tenir l'oportunitat de sentir terrorífiques mescles de cançons (provinents de xiringuito) que ja eren terrorífiques abans de ser mesclades. Com la ginebra de garrafa: fa mal de cap sola i fa més mal de cap barrejada amb tònica.

Aquests dos exponents de la marca Barcelona, l'olor de gamba a la planxa i el soroll de Sexy bitch a tota castanya, feien, fins ara, que moltes persones no hi posessin els peus, a la platja. Si ens ho treuen, potser aquest any no tindrem cap raó per no anar a prendre el sol i això provocarà, en els nostres cossos graciosos, el fotoenvelliment letal.

stats