01/06/2019

Maneres de desfer l’enroc a Barcelona

2 min

Les últimes eleccions han reforçat l’espai que va dels no-independentistes més oberts a reconèixer Catalunya com a nació als independentistes menys essencialistes i unilaterals. Hi ha la notable excepció del vot europeu a Puigdemont, però aquest vot, en part estratègic, té molt més de rebuig a la repressió judicial i de suport als líders democràtics que la pateixen que no pas de sintonia ideològica amb Waterloo. Només cal veure, per exemple, que hi ha badalonins que han votat Puigdemont i Albiol. Tot apunta, doncs, que la majoria d’electors preferirien que a Barcelona governessin junts Maragall i Colau, que és l’entesa més raonable i la que es prefigurava abans de la campanya. Però per molt pocs vots (no arriben a 21 regidors) necessiten la complicitat d’un tercer. I ara un enroc múltiple fa perillar el pacte. Colau veta JxCat, Maragall veta el PSC i Collboni veta ERC. Per contra, Valls, que vetava Colau i Maragall, ara la tria a ella com a mal menor i la tempta amb un suport “gratuït” que la faria alcaldessa aliada amb Collboni.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Després de quatre anys governada en minoria, Barcelona vol estabilitat. Li cal una majoria que, estant bastant d’acord sobre el model de ciutat, vagi per feina. És el que esperen i necessiten els electors. No es pot seguir gestionant amb crisis constants i eternes negociacions. L’enroc s’ha de desfer. Com? Mirem d’avançar anant de més a menys inacceptable.

Colau no pot ser mai alcaldessa amb el suport de Valls. Perdria el seu principal trumfo: la coherència ètica. Cap suport és gratuït i aquest es pagaria -en el dur futur que ens cau a sobre- amb indiferència davant la repressió. Un preu inassumible. Colau tampoc pot formar govern amb JxCat i Maragall d’alcalde. Bona part dels projectes que ha deixat a mig fer serien irrealitzables. El doble preu -no ser alcalde i haver de pactar amb Artadi- torna a ser massa alt. Lliscaria cap a la irrellevància. És més fàcil desmuntar el veto entre ERC i PSC. Hi tenen massa a perdre si no pacten en alguns municipis. I és gairebé ridícul posar un cordó sanitari a un senyor tan d’ordre com Maragall. Abans o després de les catalanes, Maragall assumirà que només podrà ser un alcalde transformador sumant els de Collboni. Però fer-ho sostenible també exigeix equilibris en l’eix nacional. Barcelona ha votat més esquerra que independentisme, però ja sabem què pot votar si se la sotmet a una prova d’estrès identitari. Del roig o el lila al taronja no hi va tant. Eixamplar la base a la gran metròpoli també passa pel sobiranisme de Colau: clara denúncia de la repressió, defensa del dret a decidir però zero essencialisme tipus Torra. Desenrocar la capital de Catalunya demana múltiples sacrificis. Un que passaria a ser possible si hi ha tripartit d’esquerres és l’alcaldia rotatòria. Colau mantindria una visibilitat que se li fa molt difícil perdre i Collboni sempre podria dir que ha fet menys alcalde a Maragall.

I no cal dir que sempre es pot no sacrificar res i governar en minoria, però ¿algú creu honestament que és el millor per a Barcelona?

stats