Manuel de Pedrolo i el cardenal Tarancón planten cara
27 DE NOVEMBRE DE 1975. Con la Iglesia hemos topado. Avui que Joan Carles i Sofia han entrat bajo palio a la missa d’exaltació del seu regnat, avui que tothom havia d’estar pendent dels presidents europeus que feien costat al rei (el francès Giscard d’Estaing i l’alemany Walter Scheel), avui que es passejaven amb cotxe descobert per Madrid i feien la seva primera aparició a la Plaza de Oriente, avui va i l’arquebisbe de Madrid, el cardenal Tarancón, fa un sermó que, més que mostrar una adhesió inquebrantable a la monarquia, li marca quin ha de ser el camí a seguir.
Cada diari destaca una frase diferent de la portada. Tele/eXprés : “ Os pido que seáis el rey de todos los españoles. Vuestro amor debe extenderse también a quiénes piensen de manera distinta de la nuestra ”. Diario de Barcelona : “ Pido que las estructuras jurídico-políticas ofrezcan a todos los ciudadanos la posibilidad de participar libre y activamente en la vida del país ”. I El Correo Catalán : “ La Iglesia debe proyectar la palabra de Dios sobre la sociedad, especialmente cuando se trata de promover los derechos humanos y fortalecer las libertades justas ”. Unes paraules contundents, que encara és d’hora per saber quines conseqüències poden tenir. Sobretot per a Tarancón.
L’indult del govern no acompleix les expectatives que hi havia posat molta gent. Avui unes octavilles anònimes han convocat una concentració a les portes de la presó de Carabanchel. Cinc mil persones demanen una amnistia amb cara i ulls. Hi intervé la policia i entre els detinguts hi ha actors il·lustres com Juan Diego i Aurora Batista i periodistes com Fernando Jáuregui. La tensió baixa d’intensitat quan els deixen en llibertat “al filo de las once de la noche ”.
El mal ambient s’escampa per totes les pàgines del diari. Manuel de Pedrolo publica un article en català al Diario de Barcelona en el qual es queixa d’ El poder del deseo, l’adaptació al cine que Juan Antonio Bardem i Rafael Azcona han fet del seu llibre Joc brut. “La cinta -escriu Pedrolo-és una burla del text literari. Assistim a una desfilada de puerilitats que fan pena. I, com és natural, cap d’aquests forats no els tapen les destapades de la Marisol, al capdavall d’una discreció de país subdesenvolupat eròticament parlant”. El Barça guanya 3-1 el Vasas de Budapest, però amb xiulets abans i durant el partit. La prova, la frase que Alex Botines al Diario de Barcelona dedica a Cruyff, que acaba de guanyar la Pilota d’Or: “ Ayer se mereció el Balón de Hojalata ”. També rep Rexach, a la crònica d’Enric Bañeres a El Correo : “ Silbado a cada intervención, a cada fatal intervención ”.
Sort que arriba Nadal i que l’empresa Lots Martí anuncia les seves paneres. La més cara, 3.350 pessetes. La més econòmica, una ampolla de xampany Rondel Extra, una ampolla de vi de taula negre Famar (Rioja), una barra de torró de Xixona El Almendro, una de coco també d’El Almendro i una caixa de neules Rifacli. Tot plegat, 315 pessetes.
