VALLPARADÍS

El Marc Gasol que no tenia fills

El 5 de novembre, després del descans del partit contra els Atlanta Hawks, Kevin Love va tenir un atac de pànic. “No vaig saber ni d’on venia, no m’havia passat abans. No sabia ni si em semblava real, però ho era. Tan real com una mà trencada o un esquinç de turmell. Va ser el dia en què va canviar tot el que pensava sobre la meva salut mental”. El relat dels fets, explicats en primera persona per l’estrella dels Cavs a The Players’ Tribune, enterra molts tòpics sobre la banalitat amb què els jugadors s’enfronten a la derrota. La vida de l’esportista d’elit no és tan idíl·lica com els aficionats la idealitzen.

“Mai m’ha agradat parlar de mi, faig 29 anys al setembre i sempre he protegit molt la meva vida privada. M’agradava parlar de bàsquet, no de la meva vida. I ara m’adono que m’hauria resultat molt beneficiós tenir algú amb qui parlar durant tots aquests anys. Ara vull parlar-ne. En part, per a mi. En part, perquè crec que no es parla prou de la salut mental. I sobretot si ets un home o un noi jove. Ho sé per experiència. Vaig créixer creient que sabia com s’havia de comportar un noi. T’ensenyen què és «ser un home». Com un guió: «Sigues fort, no parlis dels teus sentiments, ocupa’t tu de les teves coses»”. I, esclar, la vida no va així.

Ningú ensenya als esportistes a conviure amb el fracàs i cadascú se les apanya com pot. Després d’optar per quedar-se als Memphis Grizzlies, Marc Gasol està veient com la franquícia es descompon a gran velocitat. L’equip acumula 17 derrotes consecutives. El català té la seva pròpia recepta per no ensorrar-se. “Intento valorar que afortunat que soc per poder fer el que m’agrada i haver-ho fet durant tant de temps. Això reforça la meva convicció, els meus valors en el bàsquet i la importància que dono a guanyar. És frustrant per a mi, però sobretot per a l’equip. Això és el pitjor: treballes durament per crear una identitat per a l’equip i per a la ciutat, i amb quina rapidesa... no diria que ho hem destruït, però sí que ho hem deixat escapar”, diu.

El mitjà dels Gasol ha madurat i això es nota en la perspectiva que té analitzant les coses. “Fa uns anys ho hauria portat molt pitjor. El Marc que no tenia fills ni tanta paciència... Els meus fills m’han ensenyat moltes coses, entre les quals tenir paciència. No em concentro en les coses dolentes. Si fem deu coses malament, callo. Però si en fem una de bé, intento reforçar-la”.

Més continguts de