Un 'Fora de sèrie' de vergonya aliena

Dijous, el 'Fora de sèrie' no va fer honor al seu títol, precisament. Tot el contrari. Pilar Rahola entrevistava Marcela Topor, l’esposa de Carles Puigdemont. No sé fins a quin punt és necessari entrevistar la dona del president de la Generalitat en un país on el càrrec de primera dama no està tipificat. Però, en tot cas, davant la situació lícita de donar a conèixer la dona del president, el que és segur és que aquest 'Fora de sèrie' no ha sigut la millor manera de fer-ho. El programa va ser de vergonya aliena. I no pels estropells que hi va haver a nivell d’imatge, so i muntatge. No perquè hi aparegués Matthew Tree i no li poguéssim veure la cara. No perquè es delatessin situacions d’improvisació que evidencien de nou la mala gestió del programa. El pitjor va ser una pèssima entrevista de Pilar Rahola, amb un excés de confiança que va implicar un to carrincló, un fil conductor erràtic de la conversa, una mala preparació de les preguntes i una reiteració dels temes que feia patir.

Tant en la introducció com en la clausura del programa Rahola va elogiar Topor pel fet de ser una dona d’altíssim nivell cultural i amb una trajectòria personal interessantíssima. Però amb les seves preguntes els espectadors no vam descobrir (en tot cas, només intuir) el que Rahola prometia. Va caure en tics caducs anunciant Topor com "una dona que té opinió" i altres clixés desfasats com si fossin valors encara insòlits en el gènere femení. Interpel·lava Topor gairebé sempre en tant que 'la dona de', sobretot furgant en aspectes tan innecessaris com el nivell de romanticisme del president, el primer petó, la nit més especial, com es van enamorar i aquestes xaronades passades de moda. Preguntar-li "a quina altra primera dama t’assembles?" és establir uns motlles femenins que esborren la singularitat de l’entrevistada.

Rahola, per cert, s’adreçava a Topor sempre com 'la Mars', exhibint un amiguisme sobrer que pretenia potenciar la proximitat però restava credibilitat. L’enquesta tipus test en què li preguntava pel color de la roba o les hores per practicar el sexe eren dignes d’una revista d’alumnes d’institut. I que Topor hagués d’entrevistar Rahola, més ridícul encara. Això sí, Rahola evidenciava una fascinació absoluta per cada resposta de Topor. Fins i tot hi va haver un "Uuaaauuu!" d’admiració. La fascinació teatral de Rahola destil·lava una curiosa intenció de traspassar els valors personals de Topor a una mena d’orgull patri desconcertant.

En definitiva, vergonya aliena que evidencia (una vegada més) que no tothom ho pot fer tot. A l’inici d’aquest 'Fora de sèrie' vam veure unes imatges d’arxiu de fa anys a TV3 en què Pilar Rahola es reivindicava davant Cuní: "Sóc la gran 'maruja' de Catalunya!". I, talment, el programa que vam veure va fer honor a la definició que va fer d’ella mateixa.

Més continguts de