15/12/2015

Marcelo

2 min

Jorge Fernández Díaz, que és un ministre espanyol, ha dit que té un àngel de la guarda. Es diu “Marcelo” i “l’ajuda a aparcar”. Tal qual.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sempre m’ha sorprès que els éssers sobrenaturals —per exemple, els esperits—, quan es manifesten, facin coses tan poc èpiques com apagar el llum o tancar la porta. T’imagines que algú que sap venir del més enllà es podria dedicar a miracles més espectaculars, com ara provocar un incendi o fer-te desaparèixer el mòbil per fer-te’n aparèixer un de més modern. Ja no dic fer coses realment útils, com ara acabar amb les guerres, l’atur, els blocs electorals o els discos d’Edurne.

En Marcelo, doncs, és l’àngel de la guarda del ministre, cosa que vol dir que s’expressa en la llengua de Cervantes i del mateix ministre, perquè Marcelo és un nom castellà. I en Marcelo ajuda el ministre a aparcar. Entenem, en fi, que no vol dir que, amb l’espasa flamígera i donant tres o quatre cops d’ala, li digui: “Tira, tira, tira, adreça, prou!” Entenem que l’ajuda a buscar aparcament. Però si en Marcelo l’ajuda a buscar aparcament a “ell” vol dir que, indirectament, impedeix “a tots els altres” mortals de trobar-lo. ¿Tenen els altres mortals un altre àngel (Armando, Evaristo, Jacobo, Ricardo...?) que també els ajudi a aparcar? No ho crec, perquè això faria que els diferents àngels de la guarda entressin en conflicte, com hi entren els mortals quan busquen aparcament. Una cosa és tenir un àngel de la guarda que et salvi del perill (“Àngel de la guarda, dolça companyia, no em deixeu soleta ni de nit ni de dia, que si no em perdria”). Això només t’afecta a tu. I una altra cosa és tenir un àngel de la guarda que t’atorgui un privilegi, com l’aparcament. Això només s’entén en dos casos: o bé el ministre és efectivament un privilegiat dels àngels entre els humans o bé el ministre comet el sempre punible pecat de la supèrbia.

stats