Màrius Serra

És enigmista, escriptor, traductor i moltes coses més que vehicula amb la virtut, o el defecte, del que no sap dir que no a res.

Fa vint-i-un anys que esmorzo al mateix lloc, a La Vitamínica d'Horta. És l'única rutina que he conservat tant de temps. M'hi cruspeixo un entrepà amb una aigua amb gas. Abans fumava, però ara no, ho vaig deixar i amb la nova llei estic integrat amb el paisatge. Després tornaré a casa i em posaré a escriure una fragment del meu projecte literari de ficció que encara no sé en què acabarà. Quan escric desconnecto el telèfon mòbil, i com que no tinc fix no me n'haig de preocupar. Faré el dinar i procuraré que coincideixi l'hora de seure a taula amb el Telenotícies migdia . El cafè l'aniré a fer fora de casa, amb una persona que em vol fer una proposta que no desvelaré. En acabat tindré unes hores per preparar uns quants encreuats i llegir una mica a la meva butaca destinada a aquesta activitat. Cap a les vuit del vespre la meva parella i jo anirem al Foment Hortenc, on la nostra filla hi fa teatre. Allí ens trobarem amb altres pares i soparem les delícies de l'Andrea, un cuiner romà, mentre els nostres fills fan vida social. Cap a quarts d'una tornarem cap a casa, i mentre elles miren alguna pel·lícula jo navegaré una mica per internet i llegiré. Haurà estat un dia tranquil. Durant la setmana tinc dies tranquils, molt interiors, i alguns de molt moguts, molt exteriors. Sóc molt noctàmbul, però des que sóc pare m'he adaptat al ritme familiar. Això sí, en la meva feina no distingeixo un dilluns d'un diumenge.