Marta Marco

cap a les 9 em llevo, em rento les dents i faig un cafè amb llet. Engego l'ordinador, reviso el correu electrònic i me'n vaig a córrer. Visc a Sant Esteve de Palautordera, així que tinc la falda del Montseny per córrer. Faig un recorregut fix, més o menys d'una hora. Quan tinc teatre és el meu entrenament personal. Llavors tornaré a casa a estudiar. Ara estic amb el llibret del pròxim projecte, L'espera , al Lliure, amb la Clara Segura. Però avui no tindré gaire temps per estar-m'hi perquè la funció d' El misantrop és a les cinc. Dinaré a casa i baixaré a Barcelona amb temps. M'agrada ser puntual. Els quaranta minuts de cotxe me'ls acostumo a passar escoltant música i cantant. És una molt bona manera d'anar escalfant la veu. A les tres sóc al teatre i hi ha una llarga estona de perruqueria i maquillatge. A les nenes ens toca el primer torn, perquè és amb qui hi ha més feina. Després em queda temps per escalfar-me i situar-me. Avui quan s'aixequi el teló tindrem 800 adolescents al davant. Normalment aquestes funcions van bé, però de tant en tant hi apareix algun graciós amb un làser. És important que vinguin al teatre, són el futur. Com que avui és el dia que acabo d'hora, segurament aniré a veure l'obra del meu pare, que està amb Copenhagen a la sala del costat i encara no l'he vist! Quan s'acabi anirem a fer un mos amb ell i amb altra gent de l'obra i cap a casa. Miraré un capítol d'alguna de les sèries que segueixo i a la una, al llit.