19/02/2018

Marta Sánchez i les angoixes existencials

1 min

FRANCO VA posar lletra a l’himne espanyol, una del poeta José María Pemán que la gent més gran recordarà de quan els adoctrinaven. No va sobreviure a la Transició perquè deia allò tan feixista de “Alzad los brazos hijos del pueblo español”. Aznar va reunir uns quants poetes a la Moncloa, però ho van deixar córrer. Ara s’acosta el Mundial, la febre espanyola desborda balcons a causa de Catalunya i hi ha ambient de lletra per a la marxa reial. Normal. Cada país té les seves angoixes existencials (què ens han d’explicar a nosaltres?) i la d’Espanya, com va declarar Sergio Ramos, és que el seu himne no té lletra. El que és interessant no és tant la polèmica en si, com la seriositat amb què es discuteix. Tenir estat proporciona la pàtina de respectabilitat que cal perquè un president faci tuits aplaudint la lletra de Marta Sánchez i sembli un afer seriós.

stats