15/09/2017

Marta, porta’l al cine

2 min
Marta, porta’l al cine

Aquesta setmana ens ha deixat Jacint Borràs, exdirectiu blaugrana i autor -amb Jaume Rosell- de la pancarta “Maria Lluïsa, porta’l al cine”, que penjava sovint al Camp Nou en els dies més foscos del nuñisme. Ha marxat pocs mesos després que s’acabés el malson de l’acció de responsabilitat que el va perseguir a ell i a un grapat de directius de l’última junta de Laporta, de manera que no és estrany que al seu funeral no hi fos benvingut ningú de l’actual directiva, ni sorprèn que un dels fills de Borràs recordés que son pare “va entrar al Barça [amb Montal] per portar-hi la catalanitat, hi va tornar [amb Laporta] per recuperar-la i ara hi hauria tornat per recuperar la dignitat”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Contrasta aquesta contundència amb el fet que Bartomeu esgrimeixi permanentment la voluntat d’unir el barcelonisme, tant és si es parla d’una acció de responsabilitat que ell mateix va avalar o, com ara, d’una moció de censura. La impressió que transmet últimament el president blaugrana, fins i tot quan concedeix entrevistes per intentar explicar-se, és que busca una fugida endavant de totes les ensopegades per intentar que ningú li qüestioni els quatre anys de mandat que li queden.

S’ha dit molts cops que el club i el president tenen un problema de comunicació, que no saben explicar ni tan sols el que fan bé, però em sembla que el problema és més profund. Els ha passat molts cops -abans a Rosell i ara a Bartomeu- que no tenen prou personalitat per defensar les seves accions, fins i tot quan tothom entendria els seus arguments. Però el que és innegociable és la sinceritat, i últimament a Bartomeu li enxampem totes les mentides o inexactituds.

A la de la pseudosignatura de la renovació de Messi, a l’anunci precipitat del principi d’acord amb Iniesta, se n’hi ha afegit una altra sobre la sortida de Neymar. La versió oficial que han mantingut els gestors del Barça és que el brasiler no els va dir fins a finals de juliol que marxava, però ahir el meu company Xavi Campos va informar a Catalunya Ràdio que el president, el vicepresident Mestre -el del 200%- i la cúpula esportiva sabien des del 25 de maig que hi havia possibilitats fermes que Neymar volés al PSG. Òbviament, reconèixer-ho hauria assenyalat la seva (in)capacitat de gestió i reacció. Ja sé que si la pilota entra és coartada per a tot, però a mi em van ensenyar que les mentides tenen les potes molt curtes i en començo a tenir el pap ple. De manera que penjo humilment la meva pancarta: “Marta, porta’l al cine”.

stats