Mas no anirà a la manifestació, però vol un clam massiu

Artur Mas ha pres una decisió institucional: com a representant de tota la ciutadania , no anirà a una manifestació marcada per un clima de mobilització activa que la convertirà en un clam per la independència. Ara bé, el fet que no hi assisteixi ell no vol dir que no hi puguin assistir els membres del seu executiu a títol individual. Aquesta decisió evidencia els equilibris que està fent el Govern sense acabar-se'n de sortir, perquè si un conseller pot manifestar-se a títol individual el president també ho hauria de poder fer. Tant el Govern com CDC han adoptat una decisió salomònica que deixa enrere les incoherències de les declaracions dels últims dies. Dit això, la qüestió és que el govern de Mas vol que aquesta manifestació sigui un clam massiu del poble de Catalunya, perquè s'expressi el descontentament davant d'una situació que, entre altres coses, ens ha dut ja a recórrer al fons de liquiditat que s'ha tret de la màniga l'Estat per fer l'aparador del seu rescat a les autonomies. Acollir-nos a aquest fons, demanant 5.000 milions, quan el dèficit fiscal anual de Catalunya duplica amb escreix aquesta xifra, fa mal. Aquesta escenificació forçada té un punt d'humiliació.

Aquesta és la raó per la qual el Govern vol que la Diada sigui un clam contra aquest estat d'ànim. Els uns cridaran independència convençuts que és l'única sortida, els altres també cridaran independència pensant que potser no és la solució, però -posats a fer- espantem la Moncloa una mica, i uns altres sortiran per reclamar pacte fiscal o més respecte per la identitat. Com diu el poeta, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui.

Però una cosa és clara: després de l'11 de setembre del 2012, des de tots els àmbits públics i privats imaginables -no només des del Govern i el Parlament-, caldrà pensar en accions que ens permetin abandonar la dinàmica del greuge i lluitar per un futur que no se centri a passar comptes dècada sí, dècada també. Els 5.000 milions, però, que arribin.